Plini el Jove
| Caius Plinius Caecilius Secundus | |||
|---|---|---|---|
| Como - Dom - Fassade - Plinius der Jüngere.jpg | |||
| Image de Plini el Jove en la frontera de la Catedral de Como. | |||
| Ocupació: | Polític i escritor | ||
| Naiximent: | 61 | ||
| Lloc de naiximent: | Como | ||
| Defunció: | 113 | ||
| Lloc de defunció: | Nicomèdia | ||
Gai Plini Cecili Segon (Caius Plinius Caecilius Secundus) (Como, 61 – Nicomèdia, 113) fon un polític i escritor llatí nomenat Plini el Jove, per a distinguir-lo del tio homònim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plínia (la germana de Plini el Vell). Naixqué vers el 61 o 62 en Comum (Como), a la vora de la qual tenia diverses villes. Se sap que estava present en l'erupció del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys.
Biografia
Plini el jove (62-113) naixqué en el si d'una família de ranc eqüestre molt adinerada. El seu pare morí quan ell era encara chicotet i Plini fon adoptat pel tio, Plini el Vell, que el feu estudiar en Roma, en l'escola de Quintilià. El seu nom seguint les normes republicanes hauria segut Gai Plini Cecilià Segon (Caius Plinius Caecilianus Secundus). Educat en cura per Plini i pel seu tutor Vegini Ruf, es dedicà a les lletres i als 14 anys escrigué una tragèdia en grec. Estudià eloqüència en Quintilià i Nicetes Sacerdos i progressivament adquirí reputació d'un home inteligent i erudit.
En l'any 79 dC assistix a l'erupció del Vesuvi des del costat opost del golf de Nàpols, en la qual perdé la vida el seu célebre parent.
Es dedicà a l'art oratòria i als 19 anys començà a parlar en el fòrum i actuà a sovint com advocat en la cort dels cemtumviri. Transcorregué tots els estadis del cursus honorum baix l'imperi de Domicià: tribú militar en Síria, qüestor, pretor (93) i cònsul (100) any en qué escrigué un panegíric dedicat a Trajà. En algun moment fon també curador del canal i les vores del Tíber.
Provablement, gràcies no tan sols al propi talent, sino també a la fortuna i les amistats en poderosos, la seua carrera fon de les més brillants i arribà a ser prefecte de l'erari de Saturn, és dir, un dels tesorers de l'imperi. Al final de la seua vida fon governador en Bitínia entre els anys 111 i 113, any en qué, provablement, morí.
Es casà dos vegades, la segona en Calpúrnia la neta de Calpurni Fabat, que era més jove que ell. En cap de les seues dos dones tingué fills.
La seua vida és coneguda per les seues cartes. Era ric i construí un temple en Tifernum, i feu atres contribucions en edificis públics.
Es conserven de les seues obres el panegíric ya mencionat i deu llibres de cartes (Epistolae)
Vínculs externs
- Carta de Plini el Jove a Fusco (espanyol)