Medicina tradicional

Manual àrap de fitoteràpia (aprox. 1334).

La medicina tradicional engloba el conjunt de pràctiques i tècniques utilisades en fins medicinals desenrollades durant generacions en diverses societats d'arreu del món abans de l'era de la medicina moderna.

L'Organisació Mundial de la Salut definix les medicines tradicionals com:"la suma total del coneiximent, habilitats i pràctiques basades en teories, creences i experiències originades en diferents cultures, ya siga explicables o no, utilisades en el manteniment de la salut, aixina com en la prevenció, diagnosis, millora o tractament de malalties físiques i mentals."

Atres denominacions

Mandràgora masculina i femenina segons el tractat de medicina herbal del sigle XV Hortus sanitatis de Johannes de Cuba.

Api a l'Herbarium de Barbarus Apuleius, (aprox. 1400).

Es coneix també en el nom de medicina herbal pel fet que la majoria dels remeis que formen part de les teràpies tradicionals inclouen herbes medicinals, parts de plantes o productes d'orige vegetal. L'us de diferents fàrmacs segons els diferents pobles tradicionals ha donat lloc al nom d'etnofarmacologia.

Un atre nom aplicat a les pràctiques curatives tradicionals és medicina popular o medicina folclòrica (anglés: Folk medicine), perqué moltes d'estes tècniques formen part del folclore ètnic local o hi estan íntimament relacionades.

Modernament s'aplica el terme medicina alternativa al conjunt de pràctiques medicinals tradicionals, incloent les provinents d'atres cultures o països, com la medicina tradicional chinenca, la teràpia manual tradicional del Japó i l'ayurveda. Estes tenen en comú el fet que no formen part de les ciències de la salut de la medicina convencional o cientificotecnològica.

S'han fet moltes crítiques a la medicina tradicional o alternativa, ya que es basa en procediments no verificats per la ciència moderna. Estes crítiques són especialment severes si es fan servir les pràctiques medicinals tradicionals sense control. Encara que aixina hi ha qui veu estes pràctiques molt útils, rellevants i també complementàries en la medicina alopàtica.

Diversitat

El terme "medicina tradicional" té un us ampli, i inclou els diversos sistemes de medicina tradicional. Estos poden ser més o menys amplis i profunts segons la cultura. Aixina, mentres que alguns són prou coneguts, com per eixemple la medicina tradicional chinenca, la medicina ayurvèdica i la medicina yunani àrap, atres formes de medicina local d'atres pobles no han estat donades a conéixer de la mateixa forma.

Les medicines tradicionals dels diversos llocs del món abasten teràpies en medicació a base d'herbes i parts d'animals o minerals, aixina com teràpies sense medicació, com l'acupuntura, les teràpies manuals, massages i teràpies espirituals, com les tècniques de relaixació. Totes les medicines tradicionals es basen en tècniques adquirides a través de generacions. Estes tècniques han passat per un procés de prova i experiència continuada; de manera que les teràpies i medicaments que han tengut èxit han tengut més provabilitats de sobreviure fins als nostres dies, mentres que les cures que no han reeixit han estat descartades.

Vínculs externs

• Davis, Adam Brooke. "A Few Words About Folk Medicine/"
• The National Center for Complementary and Alternative Medicine
• What is Complementary and Alternative Medicine?
• Healing, Hype, or Harm? A Critical Analysis of Complementary or Alternative Medicine, by Edzard Ernst (Editor) (2008), reviewed in Metapsychology.