Andecha Astur

Revisió de 18:01 12 jun 2009 per 85.57.132.80 (Discussió) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Andecha Astur''' (AA, o simplement Andecha en referència a una institució del món rural asturià) és un partit polític de Astúries (Espanya), d'i...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Andecha Astur (AA, o simplement Andecha en referència a una institució del món rural asturià) és un partit polític de Astúries (Espanya), d'ideologia nacionalista asturiana i d'esquerra. Fon fundat en 1990, encara que no ha aconseguit mai representació en la Junta General del Principat d'Astúries (Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies en asturià). El secretari general del partit es Daniel Cueli.

Història

Degut a conflictes interns, tras les elecciones europees de 2004, el partit es fragmentà en dos formacions que mantingueren un puls per mantindre el nom. Una part del smilitants de Andehca Astur, per a evitar confusions en la antiga organisació, han passat a denominar,se'n, mentres es solucionava judicialment el conflicte sobre el nom, Andecha Nacionaliega. El rest ingresà en les llistes de la coalició Unidá. Finalment, atra facció es presentà com Andecha Astur en solitari a les eleccions autonòmiques i municipals de 2007, en uns resultats testimoniants.

Sa organsiació política jovenil es desde 2005 Darréu-Mocedá Naconaliego (Joventut nacionalista). De 1999 hasda 2004 es denominava Andecha Mocedá i tras un procés de transformació es formà Darréu.

Ideologia

Andecha Astur és una organisació política nacionalista asturiana i de esquerres. Entre les seues bases ideològiques i principals llínies polítiques es troben:

  • Els drets de la classe treballaora.
  • Les polítiques d'esquerra de cort socialiste.
  • El lacisme en la educació.
  • La sanitat pública, gratuita i universal.
  • El ecologisme i la protecció del mig ambient.
  • La democràcia participativa.
  • La igualtat de drets de gays, lesbianes i de la dona.
  • El dret a utilisar el idioma asturià en igualtat de condicions que el castellà, i per tant la oficialitat d ela llengua asturiana.
  • El reconeiximent institucional de Astúries com a una nació, al igual que atres comunitats espanyoles com el Regne de Valéncia, Euskadi o Aragó.
  • El dret d'autodeterminació dles pobles.