Dinastia Merovíngia

Revisió de 19:45 24 maig 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
L'extensió de l'Imperi Franc

La Dinastia Merovíngia, fon una família d'estirp germànica que va governar l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els sigles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.

A la seua mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons la costum dels merovingis. Un atre monarca destacat de la dinastia va ser Dagobert I (?- 639) que despuix de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs baix el seu govern.

Despuix de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mida que va passar el temps, els Majordoms de palau varen acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), varen posar fi al poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingi, Khilderic III, per a proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.