Adoctrinament en les escoles espanyoles
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.
En este artícul, es dividirà l'adoctrinament en dos tipos: l'adoctrinament separatiste i qualsevol atre tipo.
Adoctrinament sepatiste per comunitat autònoma
Catalunya
Illes Balears
Comunitat Valenciana
En la Comunitat Valenciana s'han denunciat casos d'adoctrinament separatiste favorable a l'entitat política dels Països Catalans, per la presència de mapes en les aules dels coleges, en els quals apareixien unides les comunitats autònomes de Catalunya i la Comunitat Valenciana. Contra eixes acusacions, els mestres han defés que no es tractava de mapes polítics, sino llingüístics, i que per tant estaven complint la llei de l'AVL, que diu que les dos comunitats compartixen una llengua.
País Vasc
Galícia
En Galicia, se promociona el Correlingua en las escuelas y se insta a los alumnos a escribir pancantas con mensajes como "No seas borrego, habla gallego"[1], "Fala galego, non sexas lelo"[2].
Adoctrinament d'atre tipo
Adoctrinament sexual
Adoctrinament religiós
En els coleges espanyols, és l'Acort entre l'Estat espanyol i la Santa Sèu sobre Ensenyança i Assunts Culturals de 1979 el que supon la base llegal que permet l'adoctrinament religiós de tipo catòlic en els coleges espanyols. En l'artícul 1 del dit acort, basant-se en el principi de llibertat religiosa, l'Església catòlica conseguí el dret a que els seus chiquets reberen educació religiosa dins de l'àmbit escolar, i es va garantisar que en els centres públics se respectaren els principis de l'ètica cristiana. En el desenroll dels artículs 2 i 3, l'Església conseguí mantindre l'assignatura de religió en els nivells educatius no universitaris.