Nou Estadi Castàlia
El Nou Estadi Castàlia és l'actual camp de fútbol a on el Club Deportiu Castelló disputa els seus partits com a local.
El Nou Estadi Castàlia està situat, en l'avinguda de Benicàssim, en la ciutat de Castelló de la Plana, té una capacitat per a 16.000 espectadors i fon inaugurat el 17 de juny de 1987. L'Estadi, a pesar de ser relativament jove, s'ha vist modificat en vàries ocasions, una d'elles fon la remodelació en la temporada 2004-05 que passà de tindre de 14.000 a 16.000 localitats. Les seues dimensions son de 102 x 70 m. sent un dels terrenys de joc més amples del fútbol espanyol, puix alguns igualen els seus 70 m. pero cap ho supera. Anteriorment l'equip disputava els seus partits locals en el camp del Sequiol i en l'antic Estadi Castàlia.
Del Sequiol al vell Castàlia
Antigament l'equip albinegre jugava en el camp del Sequiol, en capacitat per a uns 6.000 espectadors. Pero en l'ascens del C.D. Castelló a Primera Divisió en maig de l'any 1941, les autoritats varen pensar en construir un nou estadi de fútbol, ya que les velles grades del camp del Sequiol potser no resistiren la cantitat de gent que s'aglutinaria per a vore els enfrontaments en els grans clubs de Primera. Aixina, el 4 de novembre de l'any 1945 es va inaugurar un nou recint deportiu de Castelló: L'Estadi Castàlia.
A l'inauguració de l'estadi varen acodir el Delegat Nacional de Deports, el president de la Federació Espanyola de Fútbol, i l'alcalde de la ciutat. El partit d'inauguració el varen disputar l'Atlètic Aviació i el CD Castelló, vencent els albinegres per 2-1. Les alliniacions varen ser les següents:
- C.D. Castelló: Higinio, Mauri, Martínez, Esteban, Arnau, Santolaria, Torres, Soria, Basilio, Ricart i Pizá.
- Atlètic Aviació: Pérez, Cobo, Aparicio, Gabilondo, Mencía, Farias, Taltavull, Juncosa, Campos i Vázquez.
El primer gol marcat en Castàlia fon obra del jugador albinegre Juanito Soria.
Nou Estadi Municipal de Castàlia
Quan la temporada 1980-81 el Club Deportiu Castelló va ascendir a Primera Divisió, l'afició va demanar a veus un nou camp que estiguera d'acort en les necessitats d'una ciutat en un club en la màxima categoria del fútbol espanyol. Es va fer famós el crit de: "¡Volem camp!, ¡Volem camp!".
Despuix de la compra de varis solars per a construir un nou estadi (enfront de lo que hui és l'hipermercat Alcampo), i per diversos motius (com les escasses ajudes rebudes junt a un emplaçament dels terrenys massa apartats de la ciutat), el proyecte d'un nou estadi no va poder consumar-se i els terrenys adquirits varen passar a mans de l'Ajuntament, cedits en l'any 1982 per l'administració de l'Estat.
Fins que en la temporada 1985-86 el Club Deportiu Castelló es trobava lluitant per ascendir a Primera Divisió junt al Real Múrcia, Real Club Deportiu Mallorca, Elig Club de Fútbol i Centre d'Esports Sabadell Fútbol Club. En motiu d'un partit en el Mini Estadi de Barcelona al que es varen desplaçar molts aficionats albinegres, el pensament va ser unànim en reconéixer a l'estadi blaugrana com un bon model per a un futur estadi castellonenc. Prenent com a model el Mini Estadi del FC Barcelona, i pensant en girar l'orientació del nou estadi (puix la majoria d'estadis estan orientats Nort-Sur i el vell Castàlia ho estava Est-Oest), varen començar les obres el 5 d'agost de 1986. El nou estadi devia estar construït en 10 mesos i el presupost era de 350 millons de pessetes, a sufragar entre la Generalitat Valenciana, el CD Castelló i la Diputació de Castelló.
L'any 1987 se va procedir al derrocament de les instalacions existents i la construcció del nou camp municipal de fútbol. Entre les novetats que s'introduixen, una de les més importants fon la nova orientació Nort-Sur.
L'arquitecte fon Joaquín Tirado i l'empresa encarregada de la seua construcció fon Huarte i Cía. La similitut en el miniestadi blaugrana no fon total, ya que pel nort es chocava en la piscina coberta i pel sur en el carrer Osca. Dels 350 millons presupostats es va passar a 500, puix es varen introduir millores en numerosos aspectes de l'estadi com les torres de llum i les butaques blanques i negres, que en el proyecte inicial no constaven (en la maqueta que encara es conserva no estan).
El 17 de juny de 1987, es va inaugurar el nou estadi albinegre, en una série d'actes com l'actuació de Danses de Castelló i Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, imposició de l'insígnia d'Or a l'alcalde Antonio Tirado (que fon un dels màxims impulsors del proyecte), presència dels jugadors que varen inaugurar el vell estadi Castàlia, fòcs artificials i el partit de fútbol inaugural entre el CD Castelló i l'Atlètic de Madrit. El primer gol albinegre el va conseguir el yugoslau Zlatan (futboliste que va aplegar a mitan temporada com a reforç).
El complex conta, ademés, en un polideportiu, una piscina coberta, un frontó i un trinquet.
Afició
Si alguna cosa ha caracterisat al CD Castelló, en els seus 93 anys d'història, és l'afició incondicional que ha estat al costat del club en els bons i mals moments. Ara, un gran número d'associacions i penyes acompanyen cada fi de semana al CD Castelló.
Associacions vinculades:
- Federació de Penyes del CD Castelló (FEDPECAS): 82 Penyes
- Asociación de pequeños accionistas y abonados "Sentimiento Albinegro"
- Asociación de Veteranos
- Associació Cultural "Centenari Albinegre"
- Amigos de la historia de Castellón (AHISCAS)
En la temporada 2017-2018, estant el CD Castelló en el Grup Sext de Tercera Divisió, va batre el récort d'abonats d'un club de fútbol en eixa categoria, superant els 12.700. Dit récort el tenia fins ad eixe moment el Real Oviedo en la temporada 2004-2005.