Farda
La farda (Sciurus vulgaris) és un rosegador de costums arborícoles que es troba en Europa i en el nort d’Àsia. És un animal omnívor de dimensions reduïdes, d’uns 38-45 cm de longitut incloent la coa (20-30 cm del cos i 14-25 de la coa).
Les fardes són uns autèntiques acróbates. Per a una farda, les branques dels arbres són camins en l’aire. Les pates de la farda són curtes pero fortes. En les ungles corbes i puntagudes s’agarra a la corfa quan corre botant d’un arbre a l’atre. La coa l’ajuda a mantindre l’equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular be les distàncies quan bota.
Tenen costum de viure en boscs caducifolis o de coníferes (per eixemple, els pins). En la Comunitat Valenciana, a on hi ha moltes pinades, hi ha fardes a les que els agrada menjar i rosegar les pinyes. En Gran Bretanya i Irlanda, la població de fardes ha baixat dràsticament durant els últims anys, en part degut a la introducció de la farda grisa (Sciurus carolinensis) d’Amèrica del Nort.
Etimologia
La paraula farda prové del bereber a’arda, que en eixa llengua volia dir «rata de camp».
Descripció
La farda té una llargària mija de cap i cos d’entre 19 i 23 cm, una coa d’entre 15 i 20 cm i una massa d’entre 250 i 340 g. No presenta dimorfisme sexual, ya que els mascles i les femelles són iguals en mides. La farda és llaugerament més chicoteta que la farda grisa, que té una llargària d’entre 25 i 30 cm i pesa entre 400 i 800 g. Es creu que la coa llarga l’ajuda a mantindre l’equilibri i a guiar-la quan bota d’arbre en arbre i quan corre. També es creu que ajuda a que l’animal estiga calent mentres dorm.
Atres fardes
A sovint s’utilisa el terme «farda» en sentit ampli per a referir-se a atres espècies d’aspecte i forma de vida semblants, prou esteses per la major part dels boscs del món. Principalment s’usa el terme per a les espècies dels gèneres Sciurus i Tamiasciurus.
Per a distinguir-la de les atres espècies s’han propost els noms de farda roja comuna o farda roja europea per a Sciurus vulgaris, que és l’única espècie autòctona d’Europa, si be la farda grisa (Sciurus carolinensis), originària d’Amèrica del Nort, ha segut introduïda en Gran Bretanya (350 eixemplars en 1889 en Bedfordshire) i Irlanda, desplaçant de moltes zones la farda roja europea i causant danys a la silvicultura.[6]
Aspectes culturals
Les fardes tenen una connotació cultural positiva, ya que representen el treball i la previsió, per la manera en que busquen anous per a l’hivern. Per això han aparegut en molts contes infantils i séries de dibuixos animats, com els personages de Disney Chip i Dale, que representen fardes del gènere Tamias.
En l’antiguitat europea, en canvi, eren uns animals fugidiços que es veïen com a encarnació del dimoni (degut al color roig del seu pelage) o associat al Deu Loki.