Josep Maria Puig i Torralva (Valéncia, 1854 - 1911) fon un escritor valencià.

Biografia

Josep Maria fon discípul de Constantí Llombart, fon membre de l'entitat decana del valencianisme Lo Rat Penat i dirigí el "calendari llemosí" del mateix nom, Lo Rat Penat, durant els anys 1881 i 1882. També fon membre de l'Oronella.

Fundà junt ad atres membres ratpenatistes la societat valencianista Valencia Nova (1904), dita entitat sería el començament i naiximent del valencianisme polític.

Inicià, sense èxit, una “Biblioteca Llemosina” per a l'edició de texts antics l'any 1881.

Fon nomenat "Mestre de gai saber" en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València.

Josep Maria també fon un dels impulsors de la filatèlia en el Regne de Valéncia i coleccionà una rica biblioteca sobre temes locals.

Obra

Estudis

  • Orígens del gravat en Valéncia (1872) junt a Francesc Martí i Grajales.
  • Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883)

Teatre

  • La sort grossa (1880)
  • Mare i madrastra (1889), ensaig dramàtic en un acte i en vers. Drama històric sobre l'enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el Benigne.
  • Patillotes, joguet còmic (1899)
  • La gota de sanc

Poesia

  • Lliris i carts (1899) publicà una part de la seua obra poètica.

Josep Maria Puig i Torralva deixà inèdits Ensaig d'ortografia valenciana i Història gramatical de la llengua llemosina-valenciana.

Vore també