Pere March
Pere March (Valéncia, naixcut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) fon un poeta valencià migeval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues.
Lluità al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i fon fet presoner en la batalla de Nájera (1367) pel Príncep Negre d'Anglaterra. Es va establir en Valéncia i fon tesorer del duc real de Gandia, Alfons El Vell. Del seu segon matrimoni en l'any 1395 en Elionor Ripoll[1]néta del senyor del Genovés) naixqué Ausias March, una de les màximes referències de la poesia en llengua valenciana de tots els temps. Fon precisament a Ausias a qui nomenà fill primogènit en el seu testament otorgat en Xàtiva (1413).
Pere March acodí a la ciutat de Balaguer en una missió de tipo incert relacionada en l'alçament de Jaume II d'Urgell en contra de Ferran d'Antequera. Morí en esta ciutat, en 75 anys, el 7 de juny de 1413. A l'any següent el seu cos fon traslladat i soterrat en el Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.
De Pere March, de qui es conserven cinc obres morals, digué el Marqués de Santillana: Mosén Pere March el viejo, valiente y noble caballero, fizo asaz fermosas cosas, entre las quales escribió proverbios de grant moralidat.
Obra
Poemes conservats de Pere March:
- A vos, madona, qui sabets
- A vos, mout aut senyor
- Al punt c’om naix comensa de morir
- Blanxa y bella n'es la costa
- Cest falç de mon no·l presi un puges
- Cest qui ço fay d'on li deu seguir dan
- Dompna·m platz ben arreada
- Dona val tan com de far mal c’estra
- Jo·m maravelh com no·s ve qui hulhs ha
- Mon car senyor N'Amfos
- Tots grans senyors qui be vol avenir
Referències
- ↑ Filla de Pere de Ripoll i de Jaumeta de Constantí i neboda del conseller real Berenguer de Ripoll, camarlenc de Pere el Cerimoniós en 1372 i Senyor d'Alcàntara