Ll (dígraf)
Ll, ll en minúscula, és un dígraf que apareix en diverses llengües. En valencià, gallec, vasc, quèchua, aragonés, català, castellà i balear representa l'aproximant lateral palatal /ʎ/. El seu nom en valencià és ell o doble el.
Este dígraf antigament també podia escriure's yl, pero a partir del Sigle d'Or se generalisà el dígraf ell, pero encara hui en dia el diccionari de la RACV recull algunes paraules escrites en este dígraf arcaic, com per eixemple batayla[1] (hui batalla) o coyl[2] (hui coll). També, antigament a principi de paraula el dígraf ell s'escrivia en una sola el, també la RACV recull algunes paraules en esta grafia com let[3] (hui llet) o leig[4] (hui lleig).
Fonètica
En valencià este dígraf se pronuncia sempre en el sò /ʎ/. La no diferenciació del sò del dígraf ell en la lletra i grega es nomena yeisme, que és considerat un vulgarisme i és inadmissible en el valencià estàndart, que sempre fa la diferència.
Ortografia
S'escriu ell
- En inicial, interior i final de paraula: llet, lliberal, filla, rella, poll, manoll, bolletí, ralla.
En algunes paraules com ara mol-le[5] o almel-la[6] s'afig un guionet entre les dos els per a indicar que s'han de pronunciar com a dos els separades i no com el dígraf ell.
