Màquina de vapor
Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilisa el vapor d'aigua com a fluït de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa cantitat de vapor d'aigua en treball mecànic. Les màquines de vapor solen ser motors de combustió externa.
El desenroll de la màquina de vapor fon impulsat per a la seua aplicació en els camps fonamentals de la industrialisació: els transports (ferrocarrils, barco) i l'energia de tracció de les indústries. Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta (1601), Edward Sommerset (1663)— no conseguiren aplicacions pràctiques. En l'any 1705, Thomas Newcomen, seguint el proyecte de Denis Papin, construí una màquina de vapor. Cap a mijans del sigle XVIII, James Watt, intentant de resoldre el problema de la pèrdua d'energia presentà un model ya en força millores. Durant el sigle XIX l'evolució de la màquina conseguiria un aument de la potència i un estalvi de combustible.