Archiu:Escocia en europa.png
Escòcia en Europa

Escòcia (en anglés, Scotland; en gaèlic escocés; en escocés, Scotland) és la més septentrional de les quatre nacions constituents del Regne Unit. Junt en Anglaterra i Gales, forma part de l'illa de Gran Bretanya, abarcant un terç de la seua superfície total; ademés consta de més de 790 illes. Llimita al nort i oest en l'oceà Atlàntic; a l'est en la mar del Nort, al sur en Anglaterra i al suroest en el Canal del Nort i la mar d'Irlanda. El territori escocés abarca 78,772 km2, i la seua població s'estima en 5.116.900 habitants, lo que dona una densitat de població de 65 habitants per km2. La capital és Edimburc, sent Glasgow la ciutat més gran i de la qual la seua àrea metropolitana agrupa un 20% del total de la població escocesa.

El Regne d'Escòcia fon un estat independent fins al 1707, data en la que es firmà l'Acta d'Unió ab Anglaterra, per a crear el Regne de Gran Bretanya. L'unió no va supondre alteració del sistema llegal propi d'Escòcia, que des de llavors ha segut distint del de Gales, Anglaterra i Irlanda del Nort, per lo que és considerada en el dret internacional com a una entitat jurídica distinta. La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenroll a lo llarc dels sigles.

Sorgit en el sigle XIX, l'independentisme escocés ha guanyat influència des de finals del sigle XX; representat pel Scottish National Party que aboga per l'independència d'Escòcia, obtingué majoria simple en el Parlament escocés en les eleccions de març de 2007.