Verps incoatius
Revisió de 09:51 24 set 2017 per Jose2 (Discussió | contribucions)
Els verps incoatius són els verps que presenten morfemes verbals irregulars en una ix- en la primera, segona i tercera forma del singular i la tercera del plural dels present d'indicatiu i subjuntiu.
Alguns verps de la conjugació que termina en -er son nàixer, créixer, meréixer i paréixer.
Verps de la conjugació en -ir que no se conjuguen com incoatius són pocs: bollir, collir, cosir, eixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir, alguns com tossir i cosir són irregulars con canvi d'O a U.
| Present d'indicatiu | Present de subjuntiu |
| Servixsc | Servixca |
| Servixes | Servixques |
| Servix | Servixca |
| Servim | Servim |
| Serviu | Serviu |
| Servixen | Servixquen |
Bibliografia
- Est artícul utilisa informació de la Biquipedia.