La competència imperfecta és la situació de fallo de mercat en la que, a diferència de la situació de competència perfecta, un sol agent o uns pocs d'els que funcionen en el mercat manipulen la condició del producte i poden afectar directament la formació dels preus.

Introducció

En una situació de competència imperfecta, les empreses que residixen en eixe mercat poden aplegar a tindre suficient poder de mercat per a afectar al preu del mateix. Les conseqüències principals d'este poder de mercat que pot haver són una repercussió negativa en el benestar dels consumidors i una pèrdua d'eficiència.

Encara que també cal tindre en conte que baix determinades circumstàncies, el fet de que les empreses competixquen en este tipo d'entorns, no implica necessàriament una pèrdua de benestar dels consumidors. En alguns casos la competència imperfecta es dona pel poder per a fixar preu dels productors, tal com succeïx en els oligopolis i monopolis. Mentres que en uns atres la competència imperfecta, és conseqüència del poder de fixació de preus dels demandants, tal com succeïx en els oligopsonis i monopsonis. En esta es presenta també la competència monopolística, que és la fabricació de productes diferenciats a preus alguna cosa distints. Açò també va en contra de l'homogeneïtat del producte. També la publicitat és font de competència imperfecta, perque distorsiona l'homogeneïtat del producte dels diferents productors i altera el prestigi i grau de coneiximent que els consumidors tenen dels productes de manera que beneficia al productor.


Conseqüències

En principi la competència imperfecta no és una situació desijable per lo que els governs solen posar en marcha polítiques per a garantisar la competència, aixina com establir qué conductes són competència deslleal, per a no perjudicar als consumidors. Per una atra part existixen situacions on la competència imperfecta pot ser lo més eficient, encara que sol requerir una regulació o ser una empresa pública. Pot passar que en el mercat solament cap una empresa que pot aprofitar les economies d'escala que la fan més eficient que si moltes competiren i es repartiren el mercat i per tant la cantitat produïda (produir menys perque hi ha més competència implicaria no aprofitar les economies d'escala). A esta situació li la denomina monopoli natural. El monopoli natural és una situació excepcional, habitualment propietat de l'estat o en cas contrari estretament regulada, ya que un monopoliste normal sempre té incentius a reduir la producció o a aumentar els preus, cosa que li beneficia com a productor pero que per una atra part reduïx l'eficiència global i perjudica principalment als consumidors.