Daltonisme
El daltonisme o deficiencia de la visio del color és l'incapacitat o disminució de la capacitat de vore el color, o percebre les diferencies de color, baix condicions d'allumenament quan la visio del color no és normalment en discapacitat.
"Cego al color" és un terme tecnic, no hi ha orbera real, sino que hi ha un fallo en el desenroll d'un o més conjunts de cons de la retina que perceben el color de la llum i transmetre eixa informació al nervi optic. El daltonisme és una condició lligada al sexe. Els gens que produixen fotopigments se realisen en el cromosoma X, i si alguns d'estos gens estan perduts o danyats, el daltonisme s'expressarà en els varons en una major provabilitat que en les dones perque els homens soles tenen un cromosoma X (en les dones, un gen d'una bona en solés un de les dos cromosomes X és suficient per a produir els fotopigments necessaris).
Les sintomes de l'orbera de color també pot ser produït per un dany fisic o quimic en l'ull, el nervi optic al cervell o en general. No se tracta de l'orbera de color verdader, no obstant, representen les condicions de l'orbera real llimitat. Del mateix modo, una persona en acromatopsia, encara que no pot vore els colors, no és "cego al color", sino que patix d'un trastorn completament diferent, dels quals una deficiencia de color atipic és solés una manifestació.
El quimic anglés John Dalton publicà el primer artícul cientific sobre este tema en 1798, els "fets extraordinaris relacionats en la visió dels colors", despuix de la realisació de la seua propi daltonisme. Degut al treballe de Dalton, la condició a sovint fon cridat daltonisme, encara que en anglés, este terme s'utilisa ara per a un nomes tipo d'orbera al color, cridat deuteranopia. Molts atres idiomes, no obstant, seguir usant les paraules en base a el seu nom per a l'orbera al color general.
El daltonisme se classifiquen generalment com una discapacitat lleu, pero hi ha situacions en que les persones daltoniques poden tindre una ventaja sobre aquells en visió normal del color. Alguns estudis conclouen que els individus cegos de color són millors per a penetrar en certs camuflages de color, lo que pot ser una explicacio evolutiva per a la freqüencia sorprenentment alt d'orbera congenita de color roig-vert.
Este artícul és sobre l'orbera al color en els sers humans, per a atres especies, vore la visió del color.