Miguel de Unamuno
Miguel de Unamuno Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de decembre de 1936) fon un escritor i filòsof espanyol pertanyent a la generació del 98. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de 1931 a 1933 per Salamanca. Fon nomenat rector de l'Universitat de Salamanca tres voltes; la primera volta en l'any 1900 i l'última en 1931 fins a la seua destitució, el 22 d'octubre de 1936, per orde de Franco.
Biografia
Infantea
Miguel de Unamuno va nàixer en el número 16 del carrer Ronda de Bilbao, en el barri de Siete Calles. Era el tercer fill i primer varó, despuix de María Felisa, naixcuda en 1861, i María Jesusa, fallida en 1863, del matrimoni hagut entre el comerciant Félix María de Unamuno Larraza i la seua neboda carnal, María Salomé Crispina Jugo Unamuno, dèsset anys més jove. Més tart varen nàixer Félix Gabriel José, Susana Presentación Felisa i María Mercedes Higinia.
Als pocs mesos de nàixer, els pares de Miguel canvien de domicili i s'instalen en el segon pis dreta del carrer de la Cruz número 7. En els baixos es troba la chocolateria dels seus tios, que viuen en el primer pis. No ha complit encara els sis anys quan queda orfe de pare. Félix de Unamuno va fallir el 14 de juliol de 1870 en el balneari de Urberuaga, en Marquina, de malaltia de tisis pulmonar.
Deprengué les seues primeres lletres en Don Higinio en el colege privat de San Nicolás, situat en una andana del carrer del Correo. En les catequesis preparatòries per a la primera comunió, en l'iglésia de San Juan, va conéixer a qui, en el temps, sería la seua nóvia i esposa: Concepción Lizárraga, Concha.
En acabar els seus primers estudis en el colege de San Nicolás i a punt d'entrar en l'institut, va assistir com a testic al sege de la seua ciutat durant la Tercera Guerra Carlista, lo que despuix reflectirà en la seua primera novela, Paz en la guerra. Al mando del general Elío, la vila va quedar sitiada per les tropes carlistes des del 28 de decembre de 1873. A partir de febrer de 1874, la situació es va agravar en quedar interromput qualsevol abastiment a través de la ria i, per últim, el dia 21 del mateix més va començar el bombardeig de Bilbao. El lloc va finalisar el 2 de maig de 1874 en l'entrada de les tropes lliberals al mando del general Gutiérrez de la Concha. Per als seus biógrafs, esta experiència de la guerra civil va marcar el seu trànsit de l'infantea a l'adolescència.