Alqueria de Carabona
L'Alqueria de Carabona, també coneguda com a Torre de Carabona, és un Bé d'Interès Cultural, que es troba en el municipi de Borriana, junt al "Camí del Palmerar", a uns 250 metros del "Camí Vell de Valéncia", en la comarca de la Plana Baixa.
Es tracta, com el seu nom indica, d'una antiga alqueria, datada en els sigles XIII- XVIII.
Aixina esta alqueria fortificada originalment, es remonta a l'época musulmana. Es tractava d’estructures defensives per la necessitat de dispondre d’explotacions agrícoles fora dels núcleus urbans.
Història
Carabona, que se nomenava antigament "Alberg", va arribar a ser, abans de la Reconquista, el principal núcleu habitat del municipi de Borriana. Posteriorment a la conquesta pels cristians d'estos territoris de Carabona varen ser donats pel rei Jaume I als germans Leonardo i Joan d'Ager el tres de novembre de l'any 1219. Encara que esta donació no es va fer efectiva, anys més tart, en 1233, en el sege de Borriana, el mateix rei, novament, donava Carabona, esta vegada a l’Orde militar de Sant Jordi d'Alfama, segons consta en carta de donació feta, més tart, per Jaume II d’Aragó concedia a esta Orde en març de l'any 1307.
Posteriorment a l'unió de l'Orde de Sant Jordi eb la de Montesa, en giner de 1400, Carabona va quedar baix el Senyoriu de Montesa. Més tart, en el sigle XVI Carabona va acabar en mans del senyor Martín de Viciana i el senyor Sancho de Cardona, que varen acabar enfrontats, finalment l'alqueria va ser venuda al senyor Martín de Viciana adquirint per compra la vila de Nules, segons escritura autorisada pel fedatari Francisco Juan Anglès; hi ha documentació sobre este fet en l'Archiu Municipal de Nules, en el "Llibre del Redelme " de l'any 1590. Documentació posterior, que es troba en l'Archiu Històric parroquial de Borriana, posa en relleu que en l'any 1775 l'alqueria estava en mans de la senyora Margarita Llorens, que la va obtindre del seu pare don Bautista Llorens, qui la va comprar als Pares del Remei de Valéncia per 4.000 lliures, 200 terres de comtat.
Descripció
La torre presenta una planta rectangular, de 10,95 metros per 6,10 metros, i una alçada de fins a 9.20 metros, ya que té tres altures: una planta baixa i dos pisos. La coberta és a dos aigües, presentant un aleró acabant en una teula corba.
Per accedir d'una planta a una atra s'utilisa una escala de volta. La disposició de la planta, fa pensar que la torre primitiva havia de tindre menor mida de la que té actualment, encara que esta possibilitat es veu poc reforçada per la disposició dels carrius en els extrems de l'edifici actual, ya que estos nos venen a indicar que esta suposició, només seria possible en el cas de que s'haguera produït una considerable destrucció de la torre primitiva.
També es pot vore una diferència de cota dels forjats de la primera planta, lo que ve a significar que la construcció no es va realisar en un únic moment, sino que hi va haver diferents etapes en la construcció. Aixina, inicialment es va haver de començar a construir durant el sigle XIII, etapa en que es va dur a terme la porta dovellada de la frontera, per la seua banda, les espilleres, el pilar de la planta superior i la coberta pertanyen a un atre moment constructiu, datat en el sigle XVIII (en l'any 1755 es va transformar en casa de camp).
Respecte a la tipologia de l'habitage, per la distribució de la planta baixa, podria qualificar-se com a rural, ya que la cuina i la zona de fer vida estan en una mateixa estància, la qual ademés, conecta en les quadres, per la seua banda, la planta superior està destinada als dormitoris. Quan es tracta d'ascendir a la zona de dormitoris, s'aprecien restos de lo que en el seu dia va poder ser una antiga llar de foc.
El dormitori que dona a la frontera principal té una porta balconera que es protegix en una barana de fusta, i dispon ademés de tronera, encara que en la part interior està cegada. Per la seua banda, l'habitació posterior està més elevada, i presenta tres troneres en els seus murs. També hi ha una atra planta superior a la qual s'accedix per una escala que ademés de ser molt posterior a la de l'accés a la primera planta, podria categorisar-se com una "escala implantada”.
Ya hem fet referència abans a l'existència costat de la torre de quatre habitages, d'arquitectura popular, que juntament en un tancat de maçoneria de considerable grandària, en restos d'atres edificis contigus a la torre acaben per completar el conjunt.
L'Ajuntament de Borriana, propietari actual, va començar en l'any 2002 les obres de consolidació de la Torre Carabona, la qual estava en perill de ruïna. L'arquitecte Francisco Taberner, va portar a terme el proyecte de consolidació, que va supondre intervindre en la fonamentació, murs, forjats i coberta del conjunt. En les modificacions que es varen realisar, es tractà de mantindre la configuració original.