Joan Batiste Basset i Ramos
Joan Batiste Basset i Ramos fon un general austraciste.
Son pare fon Joan Basset, fuster, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis. Batejat en la Parròquia de Sant Andreu de Valéncia.
De caràcter fort i capacitat per al liderage, s'erigí en Comandant dels "Maulets", va encapçalar la revolta contra els "botiflers", el govern absolutiste i centralisador de Felip V i els seus partidaris. Parlava francés i alemà.
Guerra de Successió
Participà en les Guerres d'Hongria i Milà, i en 1699 solicità el seu ingrés en l'Orde religiosa i militar de Sant Jaume de l'Espasa. Fon comandant de l'eixèrcit austríac de l'Archiduc Carles, en el que aplegaren a la Ciutat de Valéncia en 1705, proclamant rei a Carles d'Àustria.
Una de les primeres coses que feu al prendre el manament, fon nomenar a sa mare, Marquesa de Cullera, en la seua vila i les seues peixqueres.
En febrer de 1706 organisà la defensa de Xàtiva i rebujà victoriós l'atac de les tropes borbòniques, pero encara aixina en 1707, Claude François Bidal, marqués d'Asfeld, entrà victoriós en la ciutat i manà incendiar i cremar Xàtiva.
L'Engany
Als llauradors (maulets) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense recolzament de l'Archiduc, acabaren tots en la presó.
Basset patia d'atacs d'apoplexia, el 8 de juliol de 1706 va patir un atac quan estava empresonat en Dénia, i les cròniques diuen que en l'any 1707 estava molt greu.
Cap a presó
Darrere la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707 li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes, pero terminà en la ciutat de Barcelona, a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'11 de setembre de 1714. Després de la capitulació, Joan Batiste Basset i atres caps austracistes , són detinguts per les tropes hispano-franceses.
Empresonat pels borbons, lo mateix que fon per els austracistes, és traslladat a Alacant i des d'allí a diverses presons d'Ondàrribia, Segòvia i Fuenterrabia. En 1725 s'acordà la lliberació de tots els presoners d'abdós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de Segòvia, mentres que als seus companyons sí eixiren.
Una part del poble valencià li ha mitificat, aplegant en la processó celebrada en Ciutat de Valéncia del 23 de maig de 1706, a penjar en un balcó un retrat de Joan Batiste Basset i Ramos en la llegenda, "In honorifentia populi nostro".