Determinant
Els determinants o actualisadors propis concreten el substantiu, associant-lo a una referent en una situació determinada. Són:
- els artículs: Menja’t les fraules ya o es llançaran a perdre.
- els possessius: Mon germà estudia en l’Universitat de Valéncia.
- els demostratius: Eixos poals els comprí ahir en la botiga del cantó.
En els eixemples anteriors l’artícul les, el possessiu mon i el demostratiu eixos vinculen els substantius que acompanyen a uns referents concrets i identificables, de manera que l’oyent sap, respectivament, quines fraules ha de menjar, quin germà
estudia en l’Universitat de Valéncia, i quins són els nous poals.
Els determinants concorden en gènero i número en el substantiu que especifiquen: a l’actualisar el substantiu, assignant-li un referent o referents determinats, els determinants li imponen el seu número (singular o plural), al mateix temps que reben
d’ell el gènero. En Eixos poals els comprí ahir en la botiga el substantiu poals va en plural perque el determinant plural eixos senyala que l’emissor ne comprà més d’u, mentres que eixos va en masculí perque poals té gènero masculí.
Ademés, els relatius i els interrogatius-exclamatius poden realisar una funció pròxima a l’especificadora dels adjectius determinatius (¿Quin llibre vols?; ¡Quinllibre més interessant!).
No obstant, la seua funció primordial no consistix pròpiament en especificar el substantiu, sino en representar els elements comunicatius de l’acte de parla, motiu pel qual no pertanyen als determinants, sino que constituïxen un grup autònom a banda.
Vore també
Bibliografia
[[1]]