Nacionalisme catòlic

No deu confondre's en Nacionalcatolicisme.

El nacionalisme catòlic és una doctrina i un moviment polític nacionaliste i catòlic fundat en la filosofia tomista, la Doctrina Social de l'Iglésia i el catolicisme social.

Doctrina

En general, les seues posicions coincidixen en les de l'Iglésia catòlica. I, en particular, en la visió social i política dels Papes León XIII, Sant Pío X, Pío XI, Pío XII i Juan XXIII.
Valora positivament el llegat grecollatí, l'Edat Mija i l'hispanitat.
És iusnaturalista.
Sosté que la vida humana s'inicia durant la concepció, per la qual cosa rebuja el abort.
Té una concepció tradicional de la família, per lo que s'opon al divorç vincular i a que es considere matrimoni a l'unió de persones del mateix sexe.
Reconeix i defén el dret a la propietat privada, en el marc de la doctrina social de l'Iglésia.
Proclama emfàticament els principis de primacia del ben comú i de subsidiarietat de l'Estat.
Encara que és "accidentalista" en matèria política, preferix un govern "fort" a la anarquia.
No amaga la seua crítica davant el sistema democràtic lliberal en general i la forma de la partidocracia en particular, considerant-la com una corrupció en la gestió del ben comú, generadora de tirania i anarquia i de caos social, aixina com un mig procliu a qualsevol forma de degeneració social.
Favorix l'existència de societats intermiges (vore gremialisme).
Propicia un corporativisme horisontal.
Declara la seua preferència per les formes mixtes de Govern, en les quals es troben presents i garantisats l'autoritat i l'unitat política, el mèrit i la representació popular corporativa.
És anticomunista.
S'opon al relativisme moral i al llaïcisme.
És partidari de possibilitar la ensenyança religiosa en les escoles (o de mantindre-la en aquells paisos en que es realisa).
En el periodo d'entreguerres, alguns nacionalistes catòlics varen considerar la possibilitat de que atres moviments nacionalistes (com el fascisme) pogueren ser aliats conjunturals front al comunisme.
Alguns nacionalistes catòlics han criticat el sionisme.
No existix en el nacionalisme catòlic res semblat a la doctrina racial del nazisme. Qualsevol dubte seria rebujat, des de que el Papa Pío XI "condenaria al nacional-socialisme en la encíclica Mit brennender Sorge, dirigida a l'episcopat alemà en el transcurs de l'any 1937". i que va tindre important repercussió. Per eixemple, Meinvielle considerava que el fascisme constituïa la traducció política del panteisme hegelià i també -seguint les ensenyances del document- caracterisava al *nacionalsocialismo com un moviment cultural formalment precristià i essencialment pagà, en la seua pretensió de recrear els mits nòrdics de les antigues divinitats germàniques. El nacionalisme catòlic seguix les ensenyances de l'Iglésia també en este aspecte.
No té cap relació en el separatisme.
S'opon al Marxisme cultural.
Usualment sosté una posició propenca al tradicionalisme catòlic.
En l'actualitat, no es definixen ells mateixos com a nacionalistes catòlics, ya que el nacionalisme com a ideologia, entés com a exaltació de lo propi front a lo estranger, és rebujat per l'Iglésia, contraponent-se-li la virtut cristiana del patriotisme, que obliga al servici a la comunitat.