Planificació estratègica

La Planificació estratègica és un procés sistemàtic de desenroll i implementació de plans per a alcançar propòsits o objectius. La planificació estratègica, s'aplica sobretot en els assunts militars (on es cridaria estratègia militar), i en activitats de negocis. Dins dels negocis s'usa per a proporcionar una direcció general a una companyia (cridada Estratègia empresarial) en estratègies financeres, estratègies de desenroll de recursos humans o organisatives, en desenrolls de tecnologia de l'informació i crear estratègies de màrqueting per a enumerar solament algunes aplicacions. Pero també pot ser utilisada en una àmplia varietat d'activitats des de les campanyes electorals a competicions deportives i jocs d'estratègia com el escacs. Este artícul considera la planificació estratègica d'una forma genèrica de modo que el seu contingut pot ser aplicat a qualsevol d'estes àrees; és la seua funció també la de proporcionar a les organisacions ferramentes d'evaluació, seguiment i medició de resultats, aixina mateix senta les bases de la detecció d'àrees d'oportunitat i la millora contínua de processos. La Planeació estratègica deu ser per a les organisacions de vital importància, ya que en els seus propòsits, objectius, mecanismes, etc. es resumix el rumbo, la directriu que tota l'organisació deu seguir, tenint com a objectiu final, l'alcançar les metes fixades, mateixes que es traduïxen en creiximent econòmic, humà o tecnològic

Els propòsits i objectius consistixen en identificar cóm eliminar les deficiències, que puguen presentar-se en qualsevol dels processos. Alguns escritors distinguixen entre propòsits (que estan formulats inexactament i en poca especificació) i objectius (que estan formulats exacta i quantitativament com a marc de temps i magnitut d'efecte). No tots els autors realisen esta distinció, preferint utilisar els dos térmens indistintament. Quan els propòsits són utilisats en l'àrea financera, a sovint es denominen objectius.

És necessari identificar els problemes que s'enfronten en el pla estratègic i distinguir de , ells els propòsits que s'alcançaran en dits plans. Una cosa és un problema i una atra un propòsit. Un dels propòsits poguera ser resoldre el problema, pero un atre poguera ser agravar el problema. Tot depén del "vector d'interessos de l'actor" que fa el pla. Llavors l'estratègia en qualsevol àrea: militar, negocis, política, social, etc. pot definir-se com el conjunt sistemàtic i *sistémico d'accions d'un actor orientat a resoldre o agravar un problema determinat. Un problema és una discrepància entre el ser i el deure ser (Carlos Matus), tot problema és generat o resolt per un o varis actors.

Les persones generalment, tenen varis propòsits al mateix temps. La congruència dels propòsits es referix a cóm estos es combinen en qualsevol un atre. ¿És un propòsit compatible en un atre? ¿Encaixen els dos per a formar una estratègia unificada? La jerarquia es referix a l'introducció d'un propòsit dins d'un atre. Existixen propòsits a curt determini, a mig determini i a llarc determini. Els propòsits a curt determini són prou fàcils d'obtindre, situant-se just damunt de la nostra possibilitat. En l'atre extrem, els propòsits a llarc determini són molt difícils, casi impossibles d'obtindre. La seqüència de propòsits es referix a l'utilisació d'un propòsit com a pas previ per a alcançar el següent. Es comença obtenint els de curt determini, se seguix en els de mig i es termina en els de llarc. La seqüència de propòsits pot crear una escala de consecució.

Una bona estratègia deu:

Ser capaç d'alcançar l'objectiu desijat.
Realisar una bona conexió entre l'entorn i els recursos d'una organisació i competència; deu ser factible i apropiada
Ser capaç de proporcionar a l'organisació una ventaja competitiva; deuria ser única i sostenible en el temps.
Dinàmica, flexible i capaç d'adaptar-se a les situacions canviants.
Deu ser mesurable en térmens de la seua efectivitat.

Definició

La planeació estratègica es pot definir com lo que alguns criden l'art i ciència de formular, implantar i evaluar decisions interfuncionals que permeten a l'organisació portar a terme els seus objectius. “Estratègia és la determinació dels objectius a llarc determini i l'elecció de les accions i l'assignació dels recursos necessaris per a conseguir-los” A. Chandler “Estratègia és la dialèctica de l'empresa en el seu entorn” H. *Ansoff 123 “L'estratègia competitiva consistix en desenrollar una àmplia fòrmula de cóm l'empresa va a competir, quins deuen ser els seus objectius i quins polítiques seran necessàries per a alcançar tals objectius” M. Porter.

Planeació procés per mig del qual s'analisa la situació externa i interna de l'empresa, establint objectius generals i formulant les estratègies a seguir per a conseguir els objectius que s'han plantejat. Deu ser pensada i realisada pels alts directius de les empreses que són els que coneixen i tenen un nivell més general de l'empresa. Comprén a tota l'empresa, per lo tant tot el personal deu estar compromés per a que la planeació resulte un èxit. La *planeación es proyecta a determinis durant els quals deu estar en observació para en cas de ser necessari fer les correccions pertinents durant el procés, en cas que ho requerixca realisar les correccions quan es necessiten sense importar l'etapa en la que es trobe, les correccions donaran més certea de poder conseguir una planeació estratègica. L'educació és i serà un dels temes més importants en la societat i es troba molt relacionada a la planificació estratègica, ya que a raïl d'ella la humanitat ha anat evolucionant; a lo llarc dels anys han ocorregut canvis a nivell educatiu que atenen les aspiracions o necessitats d'una societat, lo que implique un cridat a instrumentar l'educació i sorgir un programa regit per una série de normes estructurades i sistemàtiques ya que comporta una série de passos per a la seua aplicació i va destinat al desenroll i implementació de plans en este cas d'estudi per a conseguir alcançar propòsits o objectius dins de l'educació. El fi Del qual és organisar tots els materials tècnics i humans dins o fòra de l'institució en un objectiu principal el qual és obtindre una ensenyança i aprenentage que enfortixca a l'estudiant i la societat gràcies a que es pot planificar i guiar de manera estratègica tots els continguts, podent desenrollar-se seqüencialment i complint en cada aspecte passe per pas.

Característiques

És molt important no confondre les estratègies, en els objectius estratègics. Les estratègies són els plantejaments que nos serviran per a complir la missió. Els objectius estratègics són els passos a conseguir per a complir l'estratègia i sempre són de llarc determini.

Planificació deu contindre els objectius, que és lo que es planteja i cap a on vol aplegar. Qüestionar-se com és que conseguirà fer els seus objectius i aplicar-los d'una forma correcta. Ser auto crítics i estar oberts a la creativitat i tindre les ganes d'aplicar noves idees. Saber en quins recursos es conta i *cuales fan falta i abans de res estar dispost al canvi. Saber quí integraran el procés i que rol se'ls assignarà dins del mateix. Conéixer la missió i visió de la mateixa Analisar a la competència per mig d'un *FODA per a una plantació més exitosa, fixar estratègies adequades a l'empresa, prendre decisions rellevants per a conseguir transformacions més concretes i donar-li seguiment para en cas de ser necessari realisar les correccions pertinents de la relació entre el ser humà.

Vore també

Bibliografia

J. Friedman (2007). Planificación. Edit. Ministerio de Administraciones Públicas (MAP).
M. Barzelay (1991). El Caso IPIA. Sevilla. Edit. Junta de Andalucía.
G. Steiner (1998). Planificación Estratégica, Lo que Todo Director debe Saber. Editorial CECSA.

(en anglés)

American Society of Training and Development. (1990, October). Quick response beats long-term planning. Training and Development Journal, 44(10), 9-10.
Carter, P. (1998). Cultural Change. A Framework for Getting Started. Community College Journal of Research and Practice, 22(4), 435-449. (EJ 578 000)
Covey, S.R. (1990). Principle-centered leadership. New York: Simon & Schuster.
Frank, D., & Rocks, W. (1996). Exploiting instability: A model for managing organizational change. In: The Olympics of Leadership: Overcoming Obstacles, Balancing Skills, Taking Risks. Proceedings of the Annual International Conference of the National Community College Chair Academy. (ED 394 564)

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Planificación estratégica de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.