Anar al contingut

Tren gravitacional

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un tren gravitacional.

Un tren gravitacional és un molt hipotètic mig de transport que conecta dos punts d'una esfera (per eixemple un planeta), recorrent subterráneamente un túnel rectilíneo.

En un cos de les dimensions d'un planeta tal tren podria ser accelerat usant solament la força de gravetat és dir "caent", ya que durant la primera mitat del viage des del punt de partida fins al centre exacte de la cuerdo la gravetat ho impulsaria i acceleraria fins al punt de menor altura respecte al centre de gravetat. Durant l'atra mitat del trayecte , la mateixa acceleració per inèrcia adquirix un sentit invers o de "pujada" fins a aplegar a l'atre punt superficial, punt d'arribada en a on la velocitat es torna nula.

En lo concret dos causes principals impedixen l'existència de tals "trens": el recorregut perforaria la corfa terrestre travessant zones en immenses pressions i temperatures (si fòra pel centre del planeta Terra, més de 5.000 °C) o zones magmáticas. En segon lloc l'atracció gravitacional no seria aprovechable ya que el sol contacte en l'aire del túnel frenaria a tal tren, en eixe cas l'única difícil solució estaria en extraure tot decorregut (gaseós i líquit) del túnel, és dir deixant tan extens túnel al buit. Alguns suponen que este tipo de transport seria practicable en planetes chicotets com la pròpia Lluna terrestre.

En cert modo l'hipotètic tren gravitacional seria com una versió extrema d'una montanya russa, en solament un trecho de descens seguit per un atre d'ascens, com en un oscilador harmònic.

Orígens del concepte

En el XVII el científic anglés Robert Hooke en una carta Isaac Newton va expondre l'idea d'accelerar un objecte cap a l'interior del globo terráqueo. Posteriorment s'han presentat ocasionalment molt hipotètics proyectes.

Consideracions matemàtiques

Un tren gravitacional tindria algunes interessants característiques.

  • Donat un planeta, tot tren gravitacional que viajara pel seu interior tindria el mateix temps de recorregut (independentment de la posició de les estacions de partida i d'arribada): Per a la Terra el temps seria d'uns 42 minuts i 12 segons.
  • Tal temps és funció solament de la densitat del planeta i de la constant gravitacional.
  • La velocitat màxima seria alcançada en el punt mig de la trayectòria. Si passara exactament pel centre de la Terra la velocitat màxima seria de 7.900 m/s, després la velocitat s'aniria desaccelerant fins a ser pràcticament nula en el punt d'arribada.

Referències