Anar al contingut

Sunday Bloody Sunday

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

«Sunday Bloody Sunday» és una cançó de la banda irlandesa de roc U2. És la cançó d'obertura i tercer senzill de l'àlbum War (1983). Va ser escrita a raïl dels incidents del cridat Dumenge Sanguinós de 1972, en el que varen morir 14 persones.

El senzill va ser llançat en març de 1983 en Alemània i Holanda solament, mentres que «Two Hearts Beat As One» va ser llançat per les mateixes dates en Estats Units, Regne Unit i Austràlia.[1]

De la mateixa manera que "New Year's Day", la cançó va ajudar a U2 a conseguir majors audiències. Generalment va ser ben rebuda pels crítics.[2][3]

La cançó és una de les principals de U2, sent utilisada reiteradament per ells en concerts en viu des de la data del seu llançament.[4] La cançó va causar controvèrsia durant les seues primeres interpretacions; a pesar d'açò, Bono va insistir a la seua audiència en el mensage anti-violència de la cançó durant molts anys.

Actualment la cançó és ubicada pels crítics entre les millors cançons de protesta política,[5] i ha segut versionada per més d'una dotzena d'artistes.[6]

La revista Rolling Stone la va situar en el lloc 268 en la llista de les 500 millors cançons de tots els temps.

Desenroll i gravació

"Sunday Bloody Sunday" es va desenrollar a partir d'un riff de guitarra i una lletra escrits per The Edge en 1982. Mentres que Bono i la seua esposa Ali Hewson es trobaven de lluna de mel en Jamaica, The Edge treballava en el nou àlbum de la banda. Despuix d'una discussió en la seua nóvia, i estant en un periodo de dubtes sobre les seues habilitats com a escritor musical, The Edge va canalisar la seua por i frustració en una peça musical.[7] L'esbós creat pel guitarriste no tenia encara un nom o una melodia d'estribillo, pero sí una estructura i una temàtica.


En acabant de que Bono treballara en les lletres, la banda va gravar la cançó en els Windmill Lane Studios en Dublín. Durant les sessions de gravació, el productor Steve Lillywhite va recomanar al baterista Larry Mullen Jr. l'us d'un clic track, pero Mullen es va opondre fermament a l'idea. No obstant, una reunió en Andy Newmark (de Sly & the Family Stone)— un baterista que usava el clic track freqüentment -va fer canviar d'opinió a Mullen.[7] Un violiniste local, Steve Wickham, es va acostar un matí a The Edge en una parada de bus, i li va preguntar si U2 necessitava algun violí per al seu següent àlbum; en només mig dia, el violí elèctric de Wickham es va convertir en l'últim afegitó instrumental a la cançó.[7]

Larry Mullen Jr. va dir sobre la cançó en 1983:

We're into the politics of people, we're not into politics. Like you talk about Northern Ireland, 'Sunday Bloody Sunday,' people sort of think, 'Oh, that clave when 13 Catholics were shot by British soldiers'; that's not what the song is about. That's an incident, the most famous incident in Northern Ireland and it's the strongest way of saying, 'How long? How long do we have to put up with this?' I don't care who's who - Catholics, Protestants, whatever. You know people llaure dying every single day through bitterness and hate, and we're saying why? What's the point? And you ca move that into plaus like El Salvador and other similar situations - people dying. Let's forget the politics, let's stop shooting each other and sit around the table and talk about it. (...) There llaure very few bands that say, 'why don't you just put down the guns?' there llaure a lot of bands taking sides saying politics is crap, etc. Well, baix what! The real battle is people dying, that's the real battle. Politics and music I find very hard to distinguish, where do you draw the line?[8] Nosatres estem en polítiques humanes, no en política. Quan parles sobre el Dumenge Sanguinós d'Irlanda del Nort, la gent tendix a pensar "Oh, eixa volta en que 13 catòlics varen ser disparats per soldats britànics"; això no és de lo que la cançó tracta. Eixe és un incident; el més famós incident en Irlanda del Nort, i eixa és la forma més poderosa de dir "¿Quant temps? ¿Quant temps tenim qué soportar açò?" No m'importa quí és quí - catòlic, protestant, lo que siga. Saben que la gent mor tots els dies per amargura i odi, i ¿nos preguntem per qué? ¿Quin és el punt? I poden anar a un atre lloc com El Salvador, i trobaran situacions similars: gent morint. Oblidem-nos de les polítiques, deixem de disparar-nos entre nosatres i assentem-nos en la taula a parlar sobre això. (...) Hi ha molt poques bandes que diuen "¿Per qué no simplement baixen les seues armes?"; hi ha moltes bandes elegint un costat dient que la política és fem, etc. ¡¿I qué?! La batalla real és gent morint, eixa és la batalla real. La política i la música són molt difícils de distinguir; ¿on es dibuixa la llínea?

Reaccions

El grup era conscient quan va gravar "Sunday Bloody Sunday" de que la seua lletra podia ser malinterpretada com sectària. Algunes de les lletres originals de The Edge parlaven explícitament en contra dels rebels violents, pero varen ser retirades per a protegir al grup.[7] Encara sense eixes lletres, alguns oyents consideraven la cançó una cançó rebel, que inclús glorificaba els events dels dos Dumenges Sanguinosos als que feya referència.[9]


Comercialment, la cançó va causar major impacte en Holanda, a on va aplegar al tercer lloc en les llistes nacionals. En Estats Units, la cançó va obtindre una eixecució significativa en la ràdio, i junt a "New Year's Day" va dur a U2 a les audiències de roc nortamericanes.

Les reaccions crítiques cap a la cançó varen ser positives en la seua majoria. En la revista irlandesa Hot Press, Liam Mackey va elogiar l'instrumentació de la cançó.[2] Denise Sullivan va comentar en Allmusic que la bateria d'obertura de Mullen donava un sentiment especial a la cançó, de la mateixa manera que al restant de l'àlbum.[3] En l'any 2004, la cançó va ingressar a la llista de les 500 millors cançons de tots els temps de Rolling Stone, ubicant-se en el lloc 268.[10]

Referències

  1. ↑ U2Wanderer.org. «U2 Discography - Sunday Bloody Sunday Single». Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  2. ↑ 2,0 2,1 Mackey, Liam(2 de febrer de 1983).«Review of War.».Hot Press.Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sullivan, Denise. «Song Review: "Sunday Bloody Sunday"». All Music Guide. Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  4. ↑ U2-Vertigo-Tour.com. «U2 on Tour - played songs: Sunday Bloody Sunday». Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  5. ↑ «VH1's 25 Greatest Political Protest Songs» (vídeo){{#if:VH1 televisió|, VH1 televisió.
  6. ↑ U2Wanderer.org. «U2 Cover Songs Discography». Consultat el 22 d'octubre de 2006.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 U2 (26 de setembre de 2006). U2 by U2, Nova York: Harper Collins Publishers, pp. 135–139. ISBN 0-06-077675-7.
  8. ↑ «Larry Mullen Interview». White Lucy (1 d'abril de 1983). Archivat des de l'original, el 24 de juliol de 2008. Consultat el 6 de novembre de 2007.
  9. ↑ Flanagan, Bill (1 de setembre de 1996). U2 at the End of the World, Nova York: Dell Publishing, pp. 385. ISBN 0-385-31154-0.
  10. ↑ Editors, Rolling Stone. «Rolling Stone's 500 Greatest Songs of All Clave — #». Archivat des de l'original, el 6 de novembre de 2006. Consultat el 22 d'octubre de 2006.

Bibliografia

  • Alan, Carter (1997). U2: The Road to Pop, Boston: Faber & Faber. ISBN 0-571-19930-5.
  • Assayas, Michka (2005). Bono: In Conversation with Michka Assayas, London: Penguin Books. ISBN 1-57322-309-3.
  • Dunphy, Eamon (1987). Unforgettable Fire, New York: Warner Books. ISBN 0-446-38974-9.
  • Stockman, Steve (2003). Walk On: The Spiritual Journey of U2, Orlando, Florida: Relevant Books. ISBN 0-9760357-5-8.
  • U2 with Neil McCormick (2006). U2 by U2, New York: Harper Collins. ISBN 0-06-077675-7.