Sphinx (sistema d'automatisació domèstic)

Sphinx o The Sphinx (en ruso: СФИНКС), va anar un proyecte experimental realisat en l'Unió Soviètica per a un sistema domótico integral i d'integració de les persones en l'informació. Ho va realisar el dissenyador industrial Dmitry Azrikan, en colaboració en A. Kolotushkin i V. Goessen, per encàrrec del Comité Estatal de Ciència i Tecnologia de la URSS en 1987. Supon el primer desenroll integrador d'informació i domòtica realisat en el món.

El "portàtil" Project Sphinx en teclat i altaveus integrats.

El terme Sphinx és l'acrònim en rus de <o>С</o>упер <o>ф</o>ункциональная <o>ин</o>тегрированная <o>к</o>оммуникативная <o>с</o>истема (<o>S</o>uper <o>Ph</o>unktsionalnaya <o>In</o>tegrirovannaya <o>K</o>ommunikativnaya <o>S</o>istema, és dir, Sistema de Comunicació Integrat Súper Funcional). Estava destinat a ser un sistema domèstic integrat de comunicació i informació multiusuario en el que s'integraven totes les necessitats personals i de la llar. Estava compost per un conjunt de mòduls que permeteren als consumidors interactuar fàcilment en els sistemes d'informació i control.

El disseny d'este sistema no va aplegar a materialisar-se tal i com va ser concebut degut, principalment, a la falta de la tecnologia per a la seua implementació i al periodo d'inestabilitat i desintegració que es va obrir en la URSS a finals de la década dels anys 80 de el XX que va culminar en la desintegració de l'Unió Soviètica en 1992 i a la que va seguir una llarga crisis econòmica i d'identitat en totes les repúbliques que la componien i que es varen convertir en països independents.

Història i descripció

El Comité Estatal de Ciència i Tecnologia de la URSS va encarregar a Dmitry Azrikan que ideara una computadora revolucionària destinada a les llars soviètiques. Azrikan, en el marc del Departament de Planificació Futura de l'Institut d'Investigació de Disseny Rus (VNIITE), va realisar un treball basat en l'integració de totes la necessitats que podria tindre una casa d'una família convencional en varis membres, sobre l'us de l'informació, treball, control de sistemes domèstics, comunicació inter-usuari a distància, usuaris diferenciats, etc., en un concepte modular i altament flexible, unit a un disseny nou i cridaner. L'objectiu dels dissenyadors va ser el de suplir totes les necessitats que es donaren en un entorn domèstic, com a sistemes de reproducció, gravació i almagasenament d'àudio i vídeo, equips de radi i televisió, comunicacions i telefonia, rellongeria, proyecció d'imàgens fixes i en moviment, control de sistemes domèstics, etc.

La revista soviètica Technical Aesthetics (en ruso: Техническая эстетика) en el seu número de 1987 va publicar el proyecte, donant-ho aixina a conéixer. En este artícul es dia que el sistema estaria compost per "altaveus esfèrics, un monitor desmontable, auriculars, un mando a distància de mà en una pantalla extraíble, una unitat de disquet, un processador en tres blocs de memòria i més". Els mòduls es varen dissenyar per a ser utilisats colectivament o individualment pels membres de la família, i se suponia que el número de blocs de memòria possiblement aumentaria infinitament d'acort en les necessitats de la llar per a que diferents membres de la família pogueren activar diferents programes simultàneament.

En paraules de Sergey Moiseyev, director de l'Institut d'Investigació de Disseny Rus (VNIITE)

L'equip SPHINX va ser dissenyat per a tindre tot integrat en un sol sistema, i no es tractava solament de crear una casa inteligent: també tenia mucho que ver en la solució d'alguns dels problemes més importants que enfronten els hòmens i dòna. Digam, per eixemple, que algú volia aumentar la funcionalitat de la seua gravadora. En el passat, segurament s'haurien enfrontat cara a cara en una série de dificultats de compatibilitat. L'ergonomia també tenia la seua part de problemes, ya que molt a sovint inclús l'apariència del televisor i la gravadora tenien poc, si és que tenien alguna cosa, en comuna.

Configuració de l'estació Sphinx

L'estació Sphinx, que varen denominar "ecosistema" era extremadament flexible i podria créixer segons les necessitats de l'usuari. Devia que centralisar totes les senyals dels mijos de comunicació permetent aixina el seu us dins de el "ecosistema" a tots els seus usuaris, membres d'una mateixa llar i externs a ell. Els servicis devien ser integrals, des d'informatius, fins a d'entreteniment, incloent jocs electrònics.

El "ecosistema" era escalable i permetria anar adaptant-se a les necessitats dels usuaris, podria començar en un pantalla i un parell d'altaveus per a anar creixent i ampliant-se.

Es configurava en un sistema central, una espècie de servidor per a la llar i les memòries dels usuaris. Una gran pantalla plana d'un metro d'altura, serviria per a mostrar programes, películes i jocs, obres d'art, àudio i fins a fotografies, ya que serviria com a marc quan no s'està usant, realisar videollamadas, mostrar informació rellevant com a notícies, pronòstic del temps o recordatoris. Hi hauria atres pantalla més menudes, 240 x 400 milímetros, per a us individual.

Es va dissenyar un mando de control remot en pantalla escamoteable i en órdens via veu i un teclat alfanumèric configurable. Hi hauria també un perifèric inalàmbric que podia soportar disquets, pantalla i altaveus, per a aixina servir com a ordenador portàtil i inclús conectar des de llocs distants.