Anar al contingut

Shungwaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El mític regne de Shungwaya es trobava al nort del riu Tana, Kènia

Shungwaya (també escrita Singwaya) és un territori i poble mític mencionat en les tradicions de vàries ètnia de l'est d'Àfrica.[1][2] En algunes diferències de grafia el topònim es troba en algunes cartografia dels sigles XVI i XVII com les de Van Linschotten (1596) i William Blaeu (1662). També fonts chinenques referixen a Shungwaya com una regió africana de rellevància entre els sigles XII i XV.[3][4] Per a algunes cultures com la mijikenda es tracta de la seua terra mare de la que haurien emigrat en el XVI en direcció al sur del riu Tana.[5]

Les excavacions arqueològiques de V. L. Grottanelli (1955 i 1975) en el jaciment de Burgabo (Port Durnford) varen sustentar a partir dels restants de construccions trobades la possible existència real d'una ciutat de les característiques de Shungwaya.[2] No obstant les ruïnes no varen possibilitar un acort historiográfico que acreditara tal identificació.[6] Per una atra part les evidències històriques i arqueològiques disponibles en el XXI refutan la presunta migració mijikenda del XVI des de Shunwaya. Ademés les tradicions de govern intern d'este poble tampoc semblen estar relacionades ni en el sistema de realea ni en la religió islàmica associada en la tradició Shungwaya.[7]

Territori

Tradicionalment es va situar la regió de Shungwaya al nort del riu Tana, a lo llarc de la costa sobre l'Oceà Índic, llimitant al sur en la frontera de Somàlia i Kènia.[2][8]

Poble

En els relats de grups ètnics com el taita, chagga, shambaa i kikuye, Shungwaya també és un étnónimo que designa a un ancestro comú. De la mateixa manera que en el cas dels estudis de Shungwaya com a topònim l'historiografia tendix a desacreditar l'orige comú en este poble mític en els mateixos fonaments, al no exhibir estos pobles les tradicions de la realea centralisada i l'islam associades en Shungwaya.[9]

Referències

  1. ↑ Waaijenberg, 1994, pp. 1, 8.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ogot, et a el, 2010, p. 82.
  3. ↑ Ki-Zerbo, 1982, p. 159.
  4. ↑ Page, et al., 2005, p. vol 3 - 29.
  5. ↑ Spear, 1979, pp. 17-18.
  6. ↑ Page, et al., 2005, p. 29.
  7. ↑ Page, et al., 2005, p. vol 3 - 245.
  8. ↑ «eastern Africa - Northeastern Bantu | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2021-11-16.
  9. ↑ Page, et al., 20005, p. vol 3 - 280).

Bibliografia