Row hammer
Rowhammer (també escrit com row hammer o RowHammer) és una vulnerabilitat de seguritat informàtica que aprofita un efecte secundari no desijat en la memòria d'accés aleatori dinàmic (DRAM), en el qual les cèlules de memòria interactuen eléctricamente entre sí en filtrar les seues càrregues, podent alterar el contingut de files de memòria propenques que no varen ser direccionar en l'accés original a la memòria. Esta violació de l'aïllament entre les cèlules de memòria DRAM resulta de l'alta densitat de cèlules en les memòries DRAM modernes i pot desencadenar-se per mig de patrons d'accés a la memòria dissenyats específicament que activen repetidament les mateixes files de memòria numeroses voltes.
L'efecte Rowhammer ha segut utilisat en alguns exploits d'escalada de privilegis en seguritat informàtica, i també són teòricament possibles els atacs basats en rets.
Existixen diferents tècniques basades en hardware per a previndre l'efecte Rowhammer, incloent soport requerit en alguns processadors i tipos de mòduls de memòria DRAM.
Antecedents

En la memòria DRAM, cada bit de senyes almagasenades ocupa una cèlula de memòria separada que s'implementa eléctricamente en un condensador i un transistor. L'estat de càrrega d'un condensador (carregat o descarregat) determina si una cèlula DRAM almagasena "1" o "0" com un valor binari. Enormes cantitats de cèlules de memòria DRAM s'empaqueten en circuits integrats, junt en llògica adicional que organisa les cèlules per a llegir, escriure i refrescar les senyes.
Les cèlules de memòria (quadrats blaus en abdós ilustracions) s'organisen ademés en matrius i s'direccionar a través de files i columnes. Una direcció de memòria aplicada a una matriu es dividix en la direcció de fila i la direcció de columna, que són processades pels decodificadores de direccions de fila i columna (en abdós ilustracions, rectànguls verts verticals i horisontals, respectivament). En acabant de que una direcció de fila selecciona la fila per a una operació de llectura (la selecció també es coneix com a activació de fila), els bits de totes les cèlules en la fila es transferixen als amplificadors de detecció que formen el búfer de fila (quadrats rojos en abdós ilustracions), des d'a on se selecciona el bit exacte usant la direcció de columna. En conseqüència, les operacions de llectura són de naturalea destructiva perque el disseny de DRAM requerix que les cèlules de memòria es reescriguen en acabant de que els seus valors han segut llegits en transferir les càrregues de les cèlules al búfer de fila. Les operacions d'escritura decodifican les direccions de manera similar, pero pel disseny, es deuen reescriure files completes per a canviar el valor d'un sol bit.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 2–3 [1]
Degut a que les senyes s'almagasenen utilisant condensadores que tenen una taxa de descàrrega natural, les cèlules de memòria DRAM perden el seu estat en el temps i requerixen una reescritura periòdica de totes les cèlules de memòria, un procés conegut com a refresc.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 3 Com un atre resultat del disseny, la memòria DRAM és susceptible a canvis aleatoris en les senyes almagasenades, coneguts com a errors de memòria suaus i atribuïts a rajos còsmics i atres causes. Existixen diferents tècniques que contrarresten els errors de memòria suaus i milloren la fiabilitat de DRAM, de les quals la memòria de còdic de correcció d'errors (ECC) i les seues variants alvançades (com la memòria en lockstep) són les més comunament utilisades.
Descripció general

L'aument de la densitat dels circuits integrats de DRAM ha dut a cèlules de memòria físicament més chicotetes que contenen menys càrrega, lo que resulta en màrgens de soroll operatiu més baixos, taxes aumentades d'interaccions electromagnètiques entre les cèlules de memòria i una major possibilitat de pèrdua de senyes. Com a resultat, s'han observat «errors de destorbament», causats per l'interferència de les cèlules entre sí i que es manifesten com a canvis aleatoris en els valors dels bits almagasenats en les cèlules de memòria afectades. La consciència dels errors de destorbament data de principis de la década de 1970 en l'Intel 1103, els primers circuits integrats DRAM disponibles comercialment; des de llavors, els fabricants de DRAM han amprat diverses tècniques de mitigació per a contrarrestar els errors de destorbament, com millorar l'aïllament entre les cèlules i realisar proves de producció. No obstant, els investigadors varen demostrar en un anàlisis de 2014 que els chips de DDR3 SDRAM fabricats en 2012 i 2013 són susceptibles a errors de destorbament, utilisant el terme "Rowhammer" per a nomenar l'efecte secundari associat que va conduir als canvis de bits observats.
L'oportunitat per a que l'efecte Rowhammer ocórrega en la memòria DDR3 s'atribuïx principalment a l'alta densitat de cèlules de memòria de DDR3 i als resultats de les interaccions associades entre les cèlules, mentres que les activacions ràpides de files DRAM s'han determinat com la causa principal. Les activacions freqüents de files causen fluctuacions de voltage en les llínees de selecció de files associades, lo que s'ha observat que induïx taxes de descàrrega més altes de lo normal en els condensadores pertanyents a files de memòria propenques (adjacents, en la majoria dels casos), conegudes com "files víctimes"; si les cèlules de memòria afectades no es refresquen ans que perguen massa càrrega, ocorren errors de destorbament. Les proves mostren que pot observar-se un error de destorbament despuix de realisar al voltant de 139,000 accessos consecutius a files de memòria (en neteges de caché), i que fins a una cèlula de memòria en cada 1,700 cèlules pot ser susceptible. Les proves també mostren que la taxa d'errors de destorbament no es veu afectada substancialment per un aument en la temperatura ambiental, mentres que depén del contingut real de DRAM perque certs patrons de bits resulten en taxes d'error de destorbament significativament més altes.
Una variant anomenada "martilleo de doble cara" implica activacions dirigides de dos files DRAM que rodegen una fila víctima: en l'ilustració proporcionada en esta secció, esta variant activaria abdós files grogues en l'objectiu d'induir canvis de bits en la fila púrpura, que en este cas seria la fila víctima. Les proves mostren que este enfocament pot resultar en una taxa d'errors de destorbament significativament més alta, en comparació a la variant que activa solament una de les files DRAM veïnes de la fila víctima.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 19–20
A mida que els proveïdors de DRAM han implementat mitigació, els patrons han tingut que tornar-se més sofisticats per a eludir les mitigació de Rowhammer. Els patrons més recents inclouen patrons no uniformes basats en freqüència. Estos patrons consistixen en molts parells d'agressors de doble cara a on cada u d'ells és martilleado en una freqüència, fase i amplitut diferents. Usant açò i sincronisant els patrons en el comando REFRESH, és possible determinar de manera molt efectiva «punts cegos» a on la mitigació ya no pot proporcionar protecció. Basant-se en esta idea, acadèmics varen construir un fuzzer de Rowhammer cridat "Blacksmith" que pot eludir les mitigació existents en tots els dispositius DDR4.
Mitigació
Existixen diferents métodos per a la detecció, prevenció, correcció o mitigació més o menys exitosa de l'efecte Rowhammer. Les proves mostren que el simple còdic de correcció d'errors, que proporciona capacitats de correcció d'errors d'un sol bit i detecció d'errors dobles (SECDED), no és capaç de corregir o detectar tots els errors de destorbament observats perque alguns d'ells inclouen més de dos bits invertits per paraula de memòria.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 8 <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 32 Ademés, l'investigació mostra que els canvis de bits de Rowhammer dirigits en precisió a tres bits impedixen que la memòria ECC note les modificacions.
Una solució menys efectiva és introduir un refresc de memòria més freqüent, en intervals de refresc més curts que els habituals 64 ms,[2] pero esta tècnica resulta en un major consum d'energia i un major sobrecàrrega de processament; alguns proveïdors proporcionen actualisacions de firmware que implementen este tipo de mitigació. Una de les mides de prevenció més complexes realisa l'identificació basada en contadors de files de memòria accedides freqüentment i refresca proactivamente les seues files veïnes; un atre método emet refrescs aleatoris poc freqüents de files de memòria veïnes a les files accedides, independentment de la seua freqüència d'accés. L'investigació mostra que estes dos mides de prevenció causen impactes insignificants en el rendiment.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 10–11
Des del llançament de la microarquitectura Ivy Bridge, els processadors Intel Xeon soporten el cridat «refresc de fila objectiu pseudo» (pTRR) que pot usar-se en combinació en mòduls de memòria de doble llínea DDR3 (DIMMs) compatibles en pTRR per a mitigar l'efecte Rowhammer en refrescar automàticament les possibles files víctimes, sense impacte negatiu en el rendiment o el consum d'energia. Quan s'usen en DIMMs que no són compatibles en pTRR, estos processadors Xeon per defecte realisen refrescs de DRAM al doble de la freqüència habitual, lo que resulta en una latencia d'accés a memòria llaugerament major i pot reduir l'ample de banda de memòria fins a en un 2–4%.
L'estàndart de memòria mòvil LPDDR4 publicat per JEDEC inclou soport d'hardware opcional per al cridat «refresc de fila objectiu» (TRR) que prevé l'efecte Rowhammer sense impactar negativament el rendiment o el consum d'energia. Ademés, alguns fabricants implementen TRR en els seus productes DDR4, encara que no és part de l'estàndart de memòria DDR4 publicat per JEDEC. Internament, TRR identifica possibles files víctimes contant el número d'activacions de files i comparant-ho en valors predefinits específics del chip de "conteo màxim d'activacions" (MAC) i "finestra màxima d'activacions" (tMAW). TRR també pot marcar una fila com a víctima si la suma d'activacions de files per a les seues dos files veïnes alcança el llímit MAC dins de la finestra de temps tMAW. L'investigació va mostrar que les mitigació TRR implementades en UDIMMs DDR4 i chips LPDDR4X de dispositius produïts entre 2019 i 2020 no són efectives per a protegir contra Rowhammer.
Per la necessitat d'enormes cantitats d'activacions ràpides de files DRAM, els exploits de Rowhammer emeten grans cantitats d'accessos a memòria sense caché que causen fallos de caché, els quals poden detectar-se monitoreando la taxa de fallos de caché per a picos inusuals usant contadors de rendiment d'hardware.
La versió 5.0 del software de diagnòstic de memòria MemTest86, llançada el 3 de decembre de 2013, va afegir una prova de Rowhammer que verifica si la RAM de la computadora és susceptible a errors de destorbament, pero solament funciona si la computadora arranca en UEFI; sense UEFI, arranca una versió anterior sense la prova de martilleo.
Vore també
- Controlador de memòria - funció del controlador de memòria que convertix les senyes de l'usuari escrits en la memòria en patrons pseudoaleatorios
- Resistència a radiació - acció de fer que els components electrònics siguen resistents als danys o fallos de funcionament causats per la radiació ionisant
- Single event upset - canvi d'estat causat per ions o radiació electromagnètica que colpegen un nodo sensible d'un dispositiu electrònic
- Soft error - tipo d'error que implica canvis erròneus en les senyals o les senyes, pero cap canvi en el dispositiu o circuit subjacent.
Referències
- ↑ David August (23 de novembre de 2004). «Lecture 20: Memory Technology». cs. princeton. edu pàgs. 3–5. Archivat des de l'original, el 7 de juliol de 2025. Consultat el 7 de juliol de 2025.
- ↑ L'investigació mostra que la taxa d'errors de destorbament en una selecció de mòduls de memòria DDR3 es reduïx a casi zero quan l'interval de refresc de memòria es torna aproximadament sèt voltes més curt que el predeterminat de 64 ms.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 17, 26
- Este artícul conté una traducció derivada de «Row hammer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.