Ralph Waldo Emerson
| Ralph Waldo Emerson | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Filòsof, escritor i poeta. | ||
| Naiximent: | 25 de maig de 1803 | ||
| Lloc de naiximent: | Boston, Massachusetts, Estats Units | ||
| Defunció: | 27 d'abril de 1882 | ||
| Lloc de defunció: | Concord, Massachusetts, Estats Units | ||
Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, Estats Units, 25 de maig de 1803 - † Concord, Massachusetts, Estats Units, 27 d'abril de 1882) fon un filòsof, escritor i poeta nortamericà. Líder del moviment del trascendentalisme a principis del sigle XIX, les seues ensenyances varen contribuir al desenroll del moviment del «Nou Pensament», a mitan del sigle XIX.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en Boston, Massachusetts, el 25 de maig de 1803, fill de Ruth Haskins i William Emerson, un ministre unitari. Fon nomenat Ralph com el germà de sa mare, i Waldo com el pare de la seua besyaya. Fon el segon de cinc fills que varen sobreviure fins a l'edat adulta; els atres varen ser William, Edward, Robert Bulkeley i Charles. Els atres tres chiquets —Phebe, John Clarke i Mary Caroline— varen morir en edat primerenca.
El pare era un pastor unitariste que va morir per un càncer d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en 1863. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'Universitat de Harvard en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys.
La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any 1812, quan ell tenia nou anys. En octubre de 1817, quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en Waltham, Massachusetts.
En l'universitat va escomençar el seu famós Diari, una antologia i frases de passages que li sorprenien o admiraven en les seues llectures, en els seus corresponents comentaris que va acabar alcançant els 182 volums i que seria la base d'a on extrauria les seues obres posteriors, des dels seus sermons fins a les seues conferències i ensajos. Despuix d'obtindre el seu títul en un expedient acadèmic molt més discret que els dels seus germans, va ajudar al seu germà William en una escola de senyoretes que havia establit en la casa de sa mare, despuix d'haver fundat la seua pròpia escola en Chelmsford, Massachusetts.
Quan el seu germà William va partir a Gotinga (Alemània) per a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, lo que va assegurar la seua manutenció llarcs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia en la Harvard Divinity School i convertir-se aixina mateix en pastor unitari en 1829.
El germà d'Emerson, Edward, dos anys més jove que ell, va entrar a l'oficina de l'advocat Daniel Webster despuix d'haver-se graduat en Harvard. La salut psíquica d'Edward va començar a deteriorar-se i ràpidament va sofrir un colapse mental; fon dut a l'asil McLean en juny de 1828, a l'edat de 23 anys. A pesar de que va recuperar el seu equilibri mental, va morir en 1834 per una tuberculosis que aparentment arrastrava de temps arrere. Un atre dels seus brillants i prometedors germans, Charles, naixcut en 1808, va morir en 1836, també de tuberculosis, sent la tercera persona del seu círcul propenc en morir en un periodo de pocs anys.
Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en Concord (New Hampshire), el dia de Nadal de 1827, casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a Boston, junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de 1831, despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de 1832, Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit».
Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de 1829. El seu salari inicial fon de 1.200 dólars, creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en Massachusetts i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències.
(Secció per completar)
Obra[editar | editar còdic]
Prosa[editar | editar còdic]
- Nature (1836)
- The American Scholar (1837, discurs en la Phi Beta Kappa Society en Harvard)
- The Divinity School Address (1838)
- Literary Ethics (1838)
- Essays: First Series (1841); inclou Compensation, Self-Reliance, The Over-Soul and Circles.
- The Transcendentalist (1841)
- Lecture on the Times (1841)
- Man the Reformer (1841)
- The Conservative (1841)
- The Method of Nature (1841)
- The Transcendentalist (1842)
- The Young American (1844)
- Essays: Second Series (1844); incluye The Poet (El poeta), Experience (Experiencia), Politics y un segundo ensayo titulado Naturaleza.
- Nature; Addresses and Lectures (1849)
- Representative Men (1850; con ensayos sobre Swedenborg, Napoleón, Platón, Montaigne, Shakespeare y Goethe)
- English Traits (1856)
- The Conduct of Life (1860); incluye Fate y Power
- Thoreau (1862); un homenage a Henry David Thoreau
- Society and Solitude (1870)
- Letters and Social Aims (1876)
- New England Reformers (1844).
Poesía[editar | editar còdic]
Encara que és més conegut com a ensagiste, Emerson també escrigué i traduí poemes. La poesia d'Emerson inclou:
- Poems (1847) — colecció
- May Day and Other Poems (1867) — colecció
- Selected Poems (1876) — colecció
- Threnody
- Uriel
- Works and Days
- Concord Hymn (orige de la frase "The shot heard round the world", «El tir es va escoltar en el món sancer»).
- The Rhodora (1847)
- Brahma
- Days
- Each and All
- Experience
- Fate
- Give All to Love
- Good-Bye
- Hamatreya
- Limits
- Ode to Beauty
- Parks and ponds
- Terminus
- The Past
- The Snow-Storm
- Water