Proyecte
Un proyecte[1] és una planificació que consistix en un conjunt d'objectius que es troben interrelacionados i coordinats.[2] De conformitat en el Project Management Institute (PMI), "un proyecte és un esforç temporal que es porta a terme per a crear un producte, servici o resultat únic".[3] D'estos conceptes, s'evidencia que la raó d'un proyecte és alcançar resultats o metes específiques dins dels llímits que imponen un presupost, calitats establides prèviament, i un lapsus de temps prèviament definit.[2]
La gestión de proyectos es la aplicación de conocimientos, habilidades, herramientas y técnicas a las actividades de un proyecto para satisfacer los requisitos del mismo.[4] Consistix en reunir vàries idees per a portar-les a terme, i és un emprendimiento que té lloc durant un temps llimitat, i que apunta a conseguir un resultat únic. Sorgix com a resposta a una necessitat, d'acort en la visió de l'organisació, encara que esta pot desviar-se en funció de l'interés. El proyecte finalisa quan s'obté el resultat desijat, i es pot dir que colapsa quan desapareix la necessitat inicial o s'agoten els recursos disponibles. La definició més tradicional «és un esforç planificat, temporal i únic, realisat per a crear productes o servicis únics que agreguen valor o cause un canvi retroactiu. Açò en definició en la forma més tradicional de treballar, sobre la base de processos, en la qual s'opera en forma permanent, creant els mateixos productes o servicis una i una atra volta».
Existix, també, una perspectiva fonamental en referència a la proyecció individual, tant a nivell professional com a personal. Colocar pautes cap al futur, ordenar prioritats,<re f>«Rehacer nuestros proyectos de vida» (28 de junio de 2015).</ref> trobar equilibri entre lo laboral i lo familiar, i adaptar-se a obstàculs que sorgixen són aspectes determinants per a respondre al denominat proyecte de vida, deprenent de les experiències.[5] S'aprecia notables paralelismes, per eixemple en comparar el treball en equip dins de l'empresa, en un objectiu sobre el qual participen els membres de la família, com també colocar a prova una cosa, i tractar de corregir-ho en cas que els resultats siguen desfavorables o acceptar que cal recórrer a un atre camí. La vida és un proyecte.
Característiques d'un proyecte
D'acort en antecedent del Project Management Institute (PMI), les característiques d'un proyecte són:[6]
La capacitat de prestar un servici com, per eixemple, les funcions del negoci que respalen la producció o la distribució.
Una película com, per eixemple, eixides o documents. Per eixemple, d'un proyecte d'investigació s'obtenen coneiximents que poden usar-se per a determinar si existix o no una tendència o si un nou procés beneficiarà a la societat.
La singularitat és una característica no tan important dels elements entregables d'un proyecte. Per eixemple, s'han construït dos edificis d'oficines, pero cada edifici individual és únic: diferent propietari, diferent disseny, diferent ubicació, diferent contractiste, etc. La presència d'elements repetitius no canvia la condició fonamental, única de maneig i propòsits d'un proyecte.
- Elaboració gradual.
L'elaboració gradual no és una bona característica dels proyectes que acompanya als conceptes de temporal i únic. “Elaboració gradual” significa desenrollar en passos i anar alvançant per mig d'increments. Per eixemple, l'alcanç d'un proyecte es definix de forma general al començ del proyecte, i es fa més explícit i detallat a mida que l'equip del proyecte desenrolla un millor i més complet enteniment dels objectius i dels productes entregables. L'elaboració gradual no deu confondre's en la corrupció de l'alcanç.
Tipos de proyectes
Un proyecte també és un esforç temporal que es porta a terme per a crear un producte, servici o resultat únic. Per això, s'identifica com proyecte comunitari[7] al conjunt d'activitats orientades a crear el producte, servici o resultat que satisfaça les necessitats més urgents d'una comunitat. Està orientat fonamentalment per els qui formen part de la comunitat, ya que són els qui coneixen la situació real de la zona.
Existixen múltiples tipificación de proyectes, una d'elles els considera com productius i públics.[8]
- Proyecte productiu: Són proyectes que busquen generar rendabilitat econòmica i obtindre guanys en diners. Els promotors d'estos proyectes solen ser empreses i individus interessats en alcançar beneficis econòmics per a distints fins.
- Proyecte públic: Són els que busquen alcançar un impacte sobre la calitat de vida de la població, els quals no necessàriament s'expressen en diners. Els promotors d'estos proyectes són l'estat, els organismes multilaterals, les ONG (organisació no governamental) i també les empreses, en les seues polítiques de responsabilitat social.
Proyectes d'inversió social : són els proyectes que busquen contribuir a millorar la calitat de vida de les persones orientats front a una situació problemàtica, estos proyectes es poden realisar en financiamiento públic o privat, en l'àmbit públic es dona a través dels programes socials, els mateixos que estan orientats als sectors més vulnerables. Per un atre costat en el sector privat es dona a través d'organismes no governamentals, els mateixos que treballen en poblacions que tinguen iniciativa de treball. L'impacte que té este tipo de proyectes es medixen de manera qualitativa i a llarc determini utilisant ferramentes de medició de costs.
- Proyecte de vida: Representa, en el seu conjunt, “lo que l'individu vol ser” i “lo que ell va a fer” en determinats moments de la seua vida, aixina com les possibilitats de conseguir-ho (D´Angelo, 1986).
- Proyecte cientí
fico: El conjunt de plans, idees i accions que deuen desenrollar-se de forma coordinada per a alcançar una meta rep el nom de proyecte, sent científic un adjectiu que menciona la seua vinculació a la ciència (l'agrupació de métodos, procediments i tècniques per a generar coneiximents objectius).
Atres classes de proyectes són les següents:
- Basant-se en el contingut del proyecte
- Proyectes artesanals
Etapes d'un proyecte
- Identificació del problema : Consistix en establir la necessitat o oportunitat a partir de la qual és possible iniciar el disseny del proyecte. L'idea de proyecte pot iniciar-se per alguna de les següents raons:[2]
- Perque existixen necessitats insatisfetes actuals o es preveu que existiran en el futur si no es pren mides al respecte.
- Perque existixen potencialitats o recursos sub aprofitats que poden optimisar-se i millorar les condicions actuals.
- Perque és necessari complementar o reforçar atres activitats o proyectes que es produïxen en el mateix lloc i en els mateixos involucrats.
- Disseny: Etapa d'un proyecte en la que es valoren les opcions, tàctiques i estratègies a seguir, tenint com a indicador principal l'objectiu a conseguir. En esta etapa es produïx l'aprovació del proyecte, que se sol fer despuix de la revisió del perfil de proyecte i/o dels estudis de pre-factibilidad, o inclús de factibilidad. Una volta donada l'aprovació, es realisa la planificació operativa, un procés rellevant que consistix en prevore els diferents recursos i els determinis de temps necessaris per a alcançar els fins del proyecte, i aixina mateix, en establir l'assignació o requeriment de persones.
- Eixecució: Consistix en posar en pràctica la planificació portada a terme prèviament.
- Evaluació: Etapa final d'un proyecte en la que este és revisat, i es porten a terme les valoracions pertinents sobre lo planejat i lo eixecutat, aixina com els seus resultats, en consideració al guany dels objectius plantejats.
- Tancament de proyecte: Etapa en la que els stakeholders o els clients, aproven els entregables finals, d'esta manera es conclou el proyecte.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Parodi, 2001, p. 13.
- ↑ PMI (2013). «1. Introducción», Fundaments para la Dirección de Proyectos (Guía del PMBOK) - Quinta Edición (en es), Project Managment Institute Inc., p. 3. ISBN 978-1-62825-009-1.
- ↑ Project Management Institute, Guía de los fundaments de gestión de proyectos PMBOK, Tercera Edición
- ↑ «Proyecto de Vida: proyectos a enfrentar y desarrollar». Consultat el 8 de abril de 2020.
- ↑ Oskar, Urbina; Vergara R., Rubén; González, Diego; Ocampo, Álex (2008). «1», Project Management Institute (ed.). Guía de los fundaments de la dirección de proyectos, 4.ª edició (en español), Newtown Square, Pensilvania, [[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]. ISBN 978-1-933890-72-2.
- ↑ «Manual para la presentación de proyectos comunitarios». Archivat des de l'original, el 26 de junio de 2013.
- ↑ Parodi, 2001, pp. 17-18.