Pont de Vidin-Calafat

El pont de Vidin-Calafat o pont II del Danubio (en búlgar: Мост Видин-Калафат, en rumà: Podul Calafat-Vidin) és un pont carreter i ferroviari obert en juny de 2013 entre les poblacions de Vidin (Bulgària) i Calafat (Romania). El pont travessa el Danubio, constituint-se en el segon nexe sobre este riu entre abdós països. El pont ha segut dissenyat per l'ingenieria espanyola Carlos Fernández Casat, i la construcció ha segut portada a terme per la constructora, també espanyola, Foment de Construccions i Contractes (FCC)[1] El seu cost ha segut sifrat inicialment entorn als 100 millons d'euros.
Segons informacions en la prensa búlgara, el peage per al pont serà des de €6,- per a automòvils, fins a €37,- per a camions, depenent del seu pes.
La construcció va començar oficialment el 13 de maig de 2007 en presència del primer ministre búlgar, Sergéi Stánishev, i del Coordinador Especial per al Pacte d'Estabilitat per al Surest d'Europa, Erhard Busek. La finalisació del pont va ser prevista per a l'any 2010, pero s'han complicat les coses despuix de la cerimònia oficial. Durant uns 2 anys més no varen ser garantisats ni les compres i expropiacions de terrenys necessaris per a l'infraestructura del pont del costat búlgar, ni la construcció d'una carretera feya el pont al costat rumàcita requerida.
Característiques tècniques[2]

El creuament principal del riu està realisat en un pont continu de cinc vans, en atirantamiento extradorsal i apuntalament inferior, de 180 metros de llum. Es va dispondre el ferrocarril en el centre del llindar sobre un caixó rectangular de 7,2 metros d'esgambi i 4 metros de vora. D'este caixó central ixen dos voladizos laterals de 8,5 metros d'altura que soporten les dos calçades de la carretera. Estes calçades es referixen al caixó principal per mig de puntals inclinats. Ademés contribuïxen a la rigidea a torsió del llindar.
El atirantamiento esta dispost en dos llínees paraleles, situades en una separació de 8,5 metros i vorejant el ferrocarril està constituït per 9 parelles de tirants situats a una altura respecte a la rasante de 18,0 metros, lo que determina una relació d'altura llongitut en planta d'1/10.
L'inclinament dels puntals inclinats millora extraordinàriament la rigidea de la pila i llindar, lo que és fonamental per a mantindre chicotetes les oscilacions de tensió en els tirants, en cas tan desfavorable com a est.
El tram situat a l'atre costat de l'illa es resol en una série de vans continus de 80 metros de llum en el mateix llindar, en lo que açò es desenrolla constant d'un a un a un atre costat del riu. El atirantamiento desapareix en esta zona. La seua particularitat esta que el ferrocarril s'escomença a desapegar del llindar principal quan este descendix en pendents, no assumibles pel ferrocarril, quan descendix a la vora. Sobre el llindar escomença a aparéixer una estructura secundària en pilars en el mateix lloc a on estaven els tirants determinant una estructura contínua de 40 metros de llum, que a partir del moment en que alcança el gálibo necessari sobre l'autopista se separa d'esta per mig d'una pérgola per a seguir aixina el seu propi camí.
Referències
- ↑ Una empresa espanyola construïx sobre el Danubio el pont més llarc d'Europa, Telediari RTVE, 16 de juny 2013.
- ↑ (24 de maig de 2007).«Últimes tendències i realisacions de ponts atirantados : Jornada Tècnica Anual i Assamblea Ordinària de l'Associació Científic-Tècnica del Formigó Estructural».: 12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Vidin-Calafat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.