Piscines de les Arenes

Piscines de les Arenes

Les piscines les Arenes estan situades en el carrer Eugenia Viñes n.º 24, dins del recint del Balneari de les Arenes en el municipi de Valéncia (Espanya). Es tracta d'un conjunt d'edificis de caràcter lúdic en grans àrees d'espargiment, a on la referència a la mar i a la plaja és immediata que va ser construït en 1934. Alguns d'estos edificis han anat desapareixent a lo llarc del sigle, com és el cas del pabelló que es va construir sobre el mar.

Dins d'este conjunt, l'edifici principal, obra de F. Iranzo, no és el més interessant. Es tracta d'un gran temple neogriego, en el que els órdens i elements decoratius s'han simplificat, i a on els materials nobles han segut substituidos per uns atres d'escassa calitat.

El conjunt més interessant ho constituïx l'edifici de la piscina i els vestuaris, obra de Luis Gutiérrez Soto, en colaboració en Cayetano Borso vaig donar Carminati, que es va ocupar de la direcció de les obres.

Descripció

Es tracta d'una plataforma de formigó elevada sobre el terreny, a l'objecte de salvar els problemes que l'alt nivell freàtic poguera ocasionar. Esta plataforma servix de circulació, estacionament i solárium parell banyistes, i per a graderíos, bar i pista de ball.

El proyecte consta de tres parts essencials: piscines pròpiament dites, terrats per al públic i els banyistes, vestuaris per als dos sexes i locals de direcció, revistes i maquinària. Les piscines proyectades són dos: una gran per a competicions i una atra per a chiquets. Les circulacions del públic i els banyistes estan perfectament estudiades per a que no existixquen concentracions de gent. Estes circulacions també s'han estudiat per a que es puga transitar lliurement per les piscines sense tindre que pujar ni baixar inútilment, gràcies al pas cobert de la partix nort que en principi es va proyectar per a servir com a gimnasi i camp de jocs.

El llenguage utilisat per Gutiérrez Soto és un llenguage racionaliste, en referències navals, molt a l'estil dels Clubs Nàutics de l'época, en el que la senzillea de les llínees i l'encertada utilisació del color, conseguixen, tal i com es relata en la memòria del proyecte, un resultat alegre, harmònic i pràctic.

Referències

• VV. AA. (Juan Cano Forrat) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4