Pinus echinata

Pinus echinata, conegut com a pi groc o pi de full curt, és una espècie de pi nativa de l'est i sur dels Estats Units, de la major part de l'estat de Nova York, del sur fins al nort de Florida, de l'oest a l'este Oklahoma, i del suroest fins a l'est de Texas. L'arbre és variable en forma, a voltes recte, a voltes torçut, en una copa irregular. Este arbre conseguix estatures de 20–30 metros (65–100 ft) en un diàmetro de tronc de 0.5–0.9 metros (1 ft 8 in–2 ft 11 in).
Descripció

Les fulles són en forma d'agulla (aciculares), en forma de dos i tres fascículos units, i de 7–11 cm (2,8–4,3 in) ( 3⁄4–4 1⁄4 polzades) de llongitut. Els cons són de 4–7 cm (1,6–2,8 in) ( 1⁄2–2 3⁄4 polzades) de llongitut, en escates fines en una quilla travessera i un curt pedúncul. S'òbrin a la madurea, pero són persistents. Les plántulas de pi de full curt desenrollen un brot persistent en forma de J, prop de la superfície del sol.[1] El brot axilar i atres brots es formen prop de la curva i inicien el creiximent si el brot superior és morta pel fòc o s'ha tallat.
Arbres de fins a 40 m; tronc de fins a 1,2 m de diàmetro, recte; copa redonejada a cònica. Corfa de color marró rojós, escamosa, plaques en evidents bosses de resina.[2]
Este pi és principalment una font de pasta de celulosa i de chapa de contrachapat, aixina com de fusta de construcció per una gran varietat d'usos. El pi de full curt és un dels "pins grocs " del sur dels EE. UU.; per este motiu rep tant la denominació de pi groc del sur com la de pi de full curt. El pi de full curt forma la gamma més gran de "pins grocs" del sur dels EE. UU.
Este pi ocupa una varietat de hàbitats des de les terres altes rocallosas fins a les planures molt inundades. A sovint es hibrida de forma natural en el Pinus taeda, fet pel que es creuen els seus rancs genètics.
Bibliografia
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Farjon, A. K., J. A. Pérez de la Rosa & B. T. Styles. 1997. Field Guide Pines Mexico Central America 1–147. Royal Botanic Gardens, Kew.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
- Forzza, R. C. & et. al. et. al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
Referències
- ↑ Lawson, Edwin R. (1990), Conifers
- Archivat el 12 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine., vol. 1, Washington, D.C.: United States Forest Service (USFS), United States Department of Agriculture (USDA), &x3C;https://www.na.fs.fed.us/spfo/pubs/silvics_manual/volume_1/pinus/echinata.htmI;
- ↑ «Pinus echinata (shortleaf pine) description - The Gymnosperm Database». www.conifers.org. Consultat el 2023-10-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus echinata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.