Penza (moneda migeval hongaresa)

La penza (terme originat del llatí pender, medir) va ser originalment una moneda d'or bizantina. Va començar a ser utilisada com a diners oficials en Hongria en el XI, després de la conversió dels hongaresos i la fundació del regne medieval per Sant Esteban I d'Hongria. Al canvi, una penza equivalia a 40 denarios. La penza apareix com a forma de multa en els dos còdics del rei Sant Esteban. En moltes ocasions es fa la salvetat de que una penza equivalia a un vedell, lo que evidencia que en dita época encara era comuna tant el trueque com el pagament en diners (com ocorria en molts atres regnes europeus).

La penza també és mencionada en els còdics del rei Sant Ladislao I d'Hongria, qui impon severes multes i inclús pena de mort en molts casos per a controlar la crisis criminal del començ del seu regnat causat per l'arribe de tribus bàrbares d'Orient, com els pechenegos i cumanos, a sol hongarés.

Sigles despuix, el rei Carlos I Roberto d'Hongria, qui havia naixcut i creixcut en territori itálico, va reformar l'economia del regne i va introduir el Florín hongarés fet d'or en 1325 i basat en la moneda de Florencia. En açò, Carlos I es va convertir en el primer monarca europeu que va introduir tot un sistema monetari basat exclusivament en l'or en el seu regne.