Anar al contingut

Paradoxa de Moravec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La paradoxa de Moravec és el descobriment en el camp de l'inteligència artificial (IA) i robòtica de que, de forma antiintuitiva, el pensament raonat humà (el pensament inteligent i racional) requerix relativament de poca computació, mentres que les habilitats sensorials i motores, no conscients i compartides en molts atres animals, requerixen de grans esforços computacionals. Este principi va ser postulat per Hans Moravec, Rodney Brooks, Marvin Minsky i uns atres en la década de 1980. Moravec va afirmar: «Comparativament és fàcil conseguir que les computadores mostren capacitats similars a les d'un humà adult en tests d'inteligència, i difícil o impossible conseguir que posseïxquen les habilitats perceptivas i motrius d'un bebé d'un any».[1]

Marvin Minsky va escriure: «En general, no som conscients de les nostres millors habilitats», afegint que «som més conscients dels chicotets processos que nos costen que dels complexos que es realisen de forma decorreguda».[2]

Una possible explicació a la paradoxa deriva de la teoria de l'evolució. D'acort en la selecció natural, les capacitats humanes han segut mantingudes i optimisades; més encara, conforme més antigues són eixes habilitats, major temps hi ha hagut per a perfeccionar-les. D'esta manera, ya que el pensament abstracte és un descobriment relativament recent en térmens evolutius, podria ser que no s'haguera alcançat una solució eficient per falta de temps.

La base biològica de les capacitats humanes

Una possible explicació de la paradoxa, oferida per Moravec, es basa en l'evolució. Totes les habilitats humanes s'implementen biològicament, utilisant maquinària dissenyada pel procés de la selecció natural. En el curs de la seua evolució, la selecció natural ha tendit a preservar aquelles millores en el disseny i optimisacions. Mentres més antiga és una habilitat, més temps ha tingut la selecció natural per a millorar el disseny. El pensament abstracte es va desenrollar recentment, per lo tant, no devem esperar que la seua aplicació siga especialment eficient.

Com Moravec escriu:

Codificada en porcions sensorials i motores altament evolucionades del cervell humà, hi ha mil millons d'anys d'experiència sobre la naturalea del món i cóm sobreviure en ell. El delliberat procés al que cridem raonament és, cree, la capa més prima del pensament humà, eficaç només perque es recolza en el més antic i molt més potent, encara que per lo general inconscient, coneiximent sensorial motor. Tots som prodigis en àrees perceptivas i motores, tan bons que fem vore fàcil lo difícil. El pensament abstracte, no obstant, és un truc nou, potser en menys de 100 mil anys d'antiguetat. Encara no ho hem dominat. No és del tot intrínsecament difícil; només sembla aixina quan ho realisem.[3]

Una forma compacta d'expressar este argument seria:

  • Devem esperar que la dificultat d'aplicar ingenieria inversa sobre qualsevol habilitat humana dega ser, més o menys, proporcional a la cantitat de temps que l'habilitat ha pres evolucionant en els animals.
  • Les habilitats humanes més antigues són, en gran part, inconscients i per això semblen ser fàcils.
  • Per lo tant, és d'esperar que les habilitats que aparenten ser fàcils siguen difícils d'aplicar ingenieria inversa, pero aquelles habilitats que requerixen esforç no necessàriament pot ser difícils de dissenyar en absolut.

Alguns eixemples de les habilitats que han anat evolucionant durant millons d'anys són: el reconeiximent facial, desplaçament en l'espai, jujar les motivacions de les persones, capturar una pilota, reconeiximent de veu, establiment d'objectius alcanzables, prestar atenció a les coses interessants; tot lo que tinga que vore en la percepció, l'atenció, la visualisació, les habilitats motores i habilitats socials per eixemple.


Alguns eixemples d'habilitats que han aparegut més recentment són: les matemàtiques, l'ingenieria, els jocs humans, la llògica i la major part de lo que cridem ciència. Estes habilitats resulten ser difícils per a nosatres, ya que no són per a lo que els nostres cossos i cervells es varen desenrollar principalment. Estes són habilitats i tècniques adquirides recentment i han tingut uns pocs mils d'anys per a ser refinats, principalment per l'evolució cultural.

Influència històrica sobre l'inteligència artificial

En els primers dies d'investigació sobre l'inteligència artificial (IA), els principals investigadors a sovint varen predir que ells serien capaços de crear màquines pensantes en poques décades (vore l'història de l'inteligència artificial). El seu optimisme provenia en part del fet de que havien tingut èxit en escriure programes que utilisen llògica, resoldre problemes algebraics i geomètrics, i jugaven jocs com les dames i l'escacs. La llògica i l'àlgebra són complicats per a les persones per lo que són considerats un signe d'inteligència. Varen assumir que, tenint (casi) resolts els problemes "difícils", els problemes "fàcils" de la visió i el raonament del sentit comú serien pronte resolts. Pero es varen equivocar, i una de les raons és que estos problemes no són res fàcils, sino increiblement difícils. El fet de que havien resolt problemes com la llògica i l'àlgebra era irrellevant, perque estos problemes són extremadament fàcils per a ser resolts per màquines.

Rodney Brooks explica que, segons les primeres investigacions de IA, l'inteligència és "millor caracterisada com les coses que els científics altament educats troben desafiant", com l'escacs, l'integració simbòlica, demostració de teoremes matemàtiques i resoldre problemes d'àlgebra complicats. "Les coses que els chiquets de quatre o cinc anys podien fer sense esforç, com distinguir visualment entre una tassa de café i una cadira, o caminar en dos pates, o trobar el camí des del seu dormitori a la sala no eren considerats com a activitats que requeriren inteligència." [4]

Açò duria Brooks a seguir una nova direcció en l'inteligència artificial i la robòtica. Va decidir construir màquines inteligents en "Sense cognició. Només detecció i acció. Això és tot lo que vaig a construir, completament deixant de costat lo que tradicionalment es va pensar com l'inteligència de l'inteligència artificial." "[4] Esta nova direcció, a la que va cridar "Nouvelle IA" va ser molt influent en la robòtica i la IA.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ Moravec, 1988, pp. 15–16.
  4. ↑ 4,0 4,1 Brooks (2002), quoted in McCorduck (2004, p. 456)
  5. ↑ McCorduck, 2004, p. 456.

Bibliografia


Referències