Anar al contingut

Pancho Vladigerov

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pancho Vladigerov

Pancho Haralanov Vladigerov () (Zürich, Suïssa; 13 de març de 1899 – Sofia, Bulgària; 8 de setembre de 1978) va ser un compositor, pedagogo i pianiste búlgar. Va pertànyer a la segona generació de compositors búlgars. Va ser membre fundador de la Societat Búlgara de Música Contemporànea (1933), la qual es convertiria en l'Unió de Compositors Búlgars. Va marcar l'inici de varis gèneros de la música búlgara. Va establir l'Escola Búlgara de Composició i Pedagogia, en la qual va tindre entre els seus estudiants als millors compositors búlgars de la següent generació, entre els que es trobava el pianiste Alexis Weissenberg.

Durant el seu periodo en Berlín (1912-1932), Vladigerov va guanyar dos voltes el Premi Mendelssohn com a compositor. La primera volta és per al "Concert per a piano i orquesta Nr. 1" ( en esta obra es va graduar més tart el mundialment famós director d'orquesta Herbert von Karajan ), i la segona volta Vladigerov es va dur el premi per les seues #orquestació de "Longing", "Passion" i "Surprise" del cicle de piano "Dèu impressions" ( 1920). Ademés, durant 11 anys va escriure música per a les representacions del gran director alemà Max Reinhardt , que es varen representar en el Deutsches Theatre de Berlín i el Theatre an der Josefstadt de Viena. Pels seus servicis a la música búlgara va rebre el Premi Dimitrov i els títuls d'Artiste del Poble i Héroe del Treball Socialiste . Per a la cultura búlgara, obres com "Concert per a piano i orquesta nr. 1" (1918) i "Concert per a violí i orquesta nr. 1" (1921) tenen un valor adicional: són els primers en el seu gènero escrits per un compositor búlgar.

Biografia

Vladigerov va nàixer el 13 de març de 1899 en Zürich, Suïssa, pero va passar la seua primera infància en Shumen. La seua mare, la Dra. Eliza Pasternak era una judeua russa, emparentada en l'escritor Boris Pasternak. El seu pare, el Dr. Haralan Vladigerov va ser advocat. Pancho Vladigerov, junt en el seu germà bessó Lyuben Vladigerov, varen deprendre composició des de primerenca edat, Pancho va estudiar piano, Lyuben el violí. En 1904, els dos germans varen participar en un concert públic en el Centre Comunitari Arhangel Mihail, actualment cridat Centre Comunitari Dobry Voynikov.

En l'estiu de 1910 la família es muda a Sofia a on Eliza Vladigerova s'ampra com a doctora. Va iniciar la seua educació musical en l'Escola Privada de Música de Sofia, a on va deprendre piano del músic chec Henrich Vizner , i composició i teoria musical de Dobri Hristov . En eixe moment, Vladigerov va fer els seus primers intents compositivos.

Un any despuix es muden una volta més a Viena, en a on ella va consultar en el compositor austríac Robert Fux pel talent dels seus fills i qui li va recomanar dur a estudiar a Pancho a Rússia considerant el talent de Pancho i el seu orige eslau. En Kiev la mare es va entrevistar en Vladimir Pohalski, músic, pianiste, compositor i director de l'orquesta filharmònica i del Conservatori de Kiev, qui va recomanar a Pancho per a estudiar en el Conservatori de París. Despuix d'haver estat en Kiev, els Vladigerov varen estar un temps breu en Tiráspol abans de retornar a Sofia, a on Eliza va conseguir una beca per a Pancho en París. A finals de 1911, el violiniste francés Anrie Marto va viajar a Sofia i despuix d'escoltar als jóvens Lyuben i Pancho, va persuadir a Eliza per a que manara als seus fills a Berlín prometent-li el seu respal incondicional.

En juny de 1912, Pancho es va mudar a Berlín junt en la seua mare i germà i es va matricular en la Staatliche Akademische Hochschule für Musik, en a on va estudiar teoria musical i composició en el Professor Paul Juon[1] i piano en Heinrich Barth.[1] En 1920 es gradua de l'Akademie der Künste havent estudiat composició baix Friedrich Gernsheim i el professor Georg Schumann. Va guanyar dos voltes el Premi Mendelssohn de l'Acadèmia en 1918 i en 1920. Va treballar per a Max Reinhardt en el Deutsches Theater en Berlín com a compositor i pianiste entre 1920 i 1932.


En 1932, Pancho Vladigerov va retornar a Bulgària i va acceptar una càtedra en el Conservatori Estatal de Bulgària, a on va treballar durant més de 40 anys. Despuix de retornar a la seua terra natal, el compositor va continuar en els seus grans guanys: va escriure l'òpera " Tsar Kaloyan " ( 1936 ), que va ser la primera òpera búlgara representada en l'estranger. Les seues següents obres molt volgudes són: Simfonia n.° 1 ( 1939 ), Concert per a piano i orquesta n.° 3 ( 1937 ), " L'improvisació i la tocata " ( 1942 ), el ballet " La llegenda del llac " ( 1946 ), "Concert fantàstic per a violonchelo i orquesta", "Suite búlgara", "Poema judeu", "Impressió Lyulin", les miniatures "Noisy" i "#Aquarela", aixina com moltes atres obres simfòniques, de cambra , cançons i música escènica. Encara que va mostrar preferència per la música simfònica , Vladigerov també va escriure moltes obres vocals-instrumentals d'alt valor artístic. A partir de 1940, va ser Professor de Piano, Música i Composició de l'Acadèmia Estatal de Música, la qual hauria de dur el nom de Vladigerov despuix de la seua mort.

Va compondre en una gran varietat de gèneros: va ser autor d'una òpera (Tsar Kaloyan, en un llibret de Nikolai Liliev i Fani Popova-Mutafova),[2] de ballet, música simfònica, cinc concerts per a piano, dos concerts per a violí, música que inclou un quartet de corda, un trio (violí, chelo i piano), obres i peces per a instrument i piano, 13 transcripcions de les seues primeres obres per a dos pianos, cinquanta apanys per a veu, orquesta i piano de música popular, vint cançons per a veu i piano, dèu cançons corals en piano i orquesta, música per a obres de teatre per al Deutsches Theater en Berlín, el Teatre de Josefstadt en Viena, i el Teatre Nacional de Sofia.

El món va conéixer l'obra de Pancho Vladigerov durant la década de 1920 quan les seues peces varen ser publicades per l'editorial Universal Edition en Viena i quan les seues obres varen ser gravades i distribuïdes per la companyia discogràfica Deutsche Grammophon ans que la seua obra s'interpretara en sales de concert per tota Europa i els Estats Units. Com a pianiste i compositor, va viajar per la majoria de països europeus interpretant les seues pròpies composicions. En 1969 li va ser concedit el Premi Herder. Va morir el 8 de setembre de 1978 en Sofia, Bulgària.

Obres principals

Música per a escena

  • Òpera "Sar Kaloyan" op. 30 (1936, Sofia)
  • Ballet "La llegenda del llac" op. 40 (1946, estrenat en 1962 en Sofia)

Per a orquesta simfònica

  • Llegenda simfònica op. 8 (1919)
  • Tres impressions segons Op. 9 (1920)
  • Suite escandinava - adaptació de la música per a l'obra de August Strindberg El somi ("Ett Drömspel"), op. 13 (1921)
  • Rapsòdia búlgara "Vardar" op. 16 (1922, orquestada en 1928)
  • Sis preludis exòtics op. 17 (1924, orquestats en 1955)
  • Suite búlgara op. 21 (1926, orquestada en 1927)
  • Sèt danses simfòniques búlgares op. 23 (1931)
  • Obertura "Terra" op. 27 (1933)
  • Simfonia n.º 1 en re menor op. 33 (1939)
  • Improvisació i Tocata: orquestació dels Episodis n.º 4 i n.º 5 op. 36 (1941, orquestada en 1970)
  • Quatre danses simfòniques rumanes op. 38 (1942)
  • Dos esbossos simfònics rumans op. 39 (1943) : n.º 1 Ària - n.º 2 Dansa rumana
  • Horo Staccato (en colaboració en Diniku) (1942)
  • Primera i segona suites del ballet "La llegenda del llac" op. 40 (1947, 1953)
  • Obertura "Nou de setembre" op. 45 (1949)
  • Poema judeu op. 47 (1951)
  • Suite de la música incidental Li Bonheur op. 50 (1954)
  • Poema dramàtic "Cançó de pau" Op. 52 (1956)
  • Sis noveletas, despuix de op. 59 i op. 60
  • Lyulin impressions op. 63 (1972)

Per a piano i orquesta simfònica

  • Concert per a piano n.º 1 en la menor, Op. 6 (1918)
  • Concert per a piano n.º 2 en do menor, Op. 22 (1930)
  • Concert per a piano n.º 3 en si bemol menor, Op. 31 (1937)
  • Concert per a piano n.º 4 en sol major, Op. 48 (1953)
  • Concert per a piano n.º 5 en re major, Op. 58 (1963)

Per a violí i orquesta simfònica

  • Concert per a violí n.º 1 en fa menor Op. 11 (1921)
  • Burlesque per a violí i orquesta Op. 14 (1922)
  • Concert per a violí n.º 2 en sol menor, Op. 61 (1968)
  • Rapsòdia búlgara "Vardar" op.16 (1922, transcrita en 1951)

Per a violonchelo i orquesta simfònica

  • Romançada élégiaque per a violonchelo i orquesta (1917)
  • Concerte Fantasia per a violonchelo i orquesta op. 35 (1949)

Per a orquesta de corda

  • Simfonia n.º 2 en si bemol major "Maig" op. 44 (1949)

Per a orquesta

  • Cançons i danses búlgares (1932)
  • #Aquarela (1942)
  • Divertimento (1943)
  • transcripcions de peces per a piano

Per a piano sol

  • Quatre peces op. 2 (1915)
  • Variacions per a piano sobre una cançó popular búlgara "горда стара планина" op. 3 (1916)
  • Dèu impressions op. 9 (1920)
  • Quatre peces op. 10 (1922)
  • Tres peces op. 15 (1922)
  • Sis preludis exòtics op. 17 (1924)
  • Suite búlgara op. 21 (1926)
  • Clàssic i Romàntic - Cicle de sèt peces per a piano op. 24 (1931)
  • Cançons i danses búlgares op. 25 (1932)
  • Sonatina Concertante op. 28 (1934)
  • Sis miniatures "Shumen" op. 29 (1934)
  • Cinc episodis op. 36 (1941)
  • Sis #aquarela op. 37 (1942)
  • Imàgens op. 46 (1950): n.º 1 Arabesco - n.º 2 Conte - n.º 3 Dansa balcànica
  • Suite de cinc peces op. 51 (1954)
  • Tres peces op. 53 (1953): n.°1 Crépuscule - n.°2 Légende - n.°3 Danse primitive
  • Tres peces de concert op. 57 (1961): n.º 1 Arioso - n.º 2 Capriccio - n.º 3 Danse asiatique
  • Novelettes op. 59 (1964)
  • Cinc peces op. 60 (1966): n.º 1 Berceuse - n.º 2 Humoresque - n.º 3 Li Berger trista - n.º 4 Épisode dramatique - n.º 5 Danse bulgare
  • Tres peces curtes op. 64 (1972)
  • Quatre peces op. 65 (1973)
  • Cinc siluetes op. 66 (1974)
  • Cinc quadros poètics op. 68 (1976)
  • Quatre #fresca op. 69 (1977)
  • Tres bagatelas op. 70 (1978)

Per a dos pianos

  • 13 transcripcions de l'autor de peces per a piano i orquesta:
    • Rapsòdia Vardar[3] op. 16, originalment Rapsòdia búlgara "Vardar" per a violí i piano (1922, tr. 1976)
    • Mar Dimitro lyo[4] - Dansa búlgara op. 23, n.º 2, de Sèt danses simfòniques búlgares (1931, tr. 1976)
    • Bilyana,[5] dansa búlgara op. 23, n.º 6, de Sèt danses simfòniques búlgares (1931, tr. 1976)
    • Gran ronde,[6] dansa búlgara op. 23, n.º 7, de Sèt danses simfòniques búlgares (1931, tr. 1976)
    • Suite búlgara[7] op. 21, original per a piano (1926, tr. 1977)
    • Valse fantastique[8] Op. 2, n.º 4, de Quatre peces per a piano Op. 2, (1915, tr. 1977)
    • Dansa sueca[9] op. 13, n.º 2, de la música per a l'obra "El somi" de August Strindberg (1921, tr. 1977)
    • Dansa rumana[10] op. 38, n.º 3, de Quatre danses simfòniques rumanes (1942, tr. 1977)
    • Hora staccato,[11] sense opus, original per a orquesta simfònica (1942, tr. 1977)
    • La ballarina oriental[12] op. 10, n.º 2, de Quatre peces per a piano (1920, tr. 1977)
    • Concert Chimmy[13] sense opus, originalment "Chimmy orientalico" per a violí i piano (1924, tr. 1977)
    • Romançada and Cakewalk[14] no opus, de la música per a l'obra de Bernard Shaw 'Caesar and Cleopatra' (1920, tr. 1977)
    • Foxtrot,[15] sense opus, original per a piano (1925, tr. 1977)

Per a violí i piano

  • Sonata per a violí i piano en re major, Op. 1 (1914)
  • Dos improvisacions ("Poema eròtic" i "En un estil popular") op. 7 (1919)
  • Quatre peces ("Ilusió", "Intermezzo", "Romançada del Nort" i "Vals Romàntic") op. 12 (1921)
  • Burlesque per a violí i piano op. 14 (1922)
  • Rapsòdia búlgara "Vardar", Op. 16 (1922)
  • Dos paráfrasis búlgares ("Horo" i "Rachenitza") op. 18 (1925)
  • Dos peces ("Romançada" i "Orientale") op. 20 (1926)
  • Transcripcions de peces per a piano

Una atra música

  • Trio en piano en si bemol menor op. 4 (1916)
  • Quartet de corda en sol major op. 34 (1940)
  • Capriccio per a fagot i piano (1951)

Per a veu i piano

  • 6 melodies líriques (segons Dora Gabe) & Balada Lud Gidiya (segons Pencho Slaveikov) op. 5 (1917)
  • 5 cançons i Marcha Oriental op. 19
  • 3 melodies op. 26
  • 6 cançons populars búlgares op. 32 (1938)
  • 6 cançons populars búlgares op. 41 (1947)
  • 6 cançons populars búlgares op. 42 (1948)
  • 6 cançons populars búlgares op. 43 (1948)
  • 6 cançons populars búlgares op. 54
  • 6 cançons populars búlgares op. 55
  • 6 cançons populars búlgares op. 56 (1958)
  • 6 cançons populars búlgares op. 62
  • Melodies op. 67 (segons Nikolai Liliev) (1974)

Llegat

La companyia discogràfica búlgara Balkanton va llançar una edició de música simfònica i escènica en quatre conjunts de sèt discs. Vàries de les seues obres, entre elles la Rapsòdia Búlgara Vardar, són considerades emblemàtiques de la música búlgara.

El seu fill Alexander Vladigerov i els seus nets Pancho Vladigerov jr., [lexander Wladigeroff, i Konstantin Wladigeroff són també músics reconeguts.

La casa de Pancho Vladigerov en el número 10 de Yakubitsa, en Sofia, ha segut transformada en museu.[16]

La Fundació del Llegat Intelectual de Pancho Vladigerov va ser fundada en autumne de 2006 per Pancho Vladigerov Jr.[17] El seu principal objectiu és preservar, protegir i popularisar el patrimoni material i immaterial de Pancho Vladigerov.

El nom de Vladigerov també es conserva en:

  • Un concurs internacional de música per a pianistes i violinistes que se celebra cada dos anys des de 1986 en Shumen[18]
  • L'Acadèmia Nacional de Música "Prof. Pancho Vladigerov" de Sofia[19]
  • El Passage Vladigerov en l'Antàrtida[20]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Publication of Preface to Score of Vladigerov's 1st Violin Concerto». Musikproduktion Juergen Hoeflich. Consultat el 11 de decembre de 2007.
  2. ↑ «Vladigerov Biography Page». Bulgarian Operes: Course Material at University of Pittsburgh Center for International Studies. Consultat el 11 de decembre de 2007.
  3. ↑ Vladiguerov, Rhapsodie Vardar
  4. ↑ Vladiguerov, Mar Dimitro lyo
  5. ↑ Vladiguerov, Bilyana
  6. ↑ Vladiguerov, Gran ronde
  7. ↑ Vladiguerov, Suite bulgare
  8. ↑ Vladiguerov, Valse fantastique
  9. ↑ Vladiguerov, Danse suédoise
  10. ↑ Vladiguerov, Danse Roumaine
  11. ↑ Vladiguerov, Hora staccato
  12. ↑ Vladiguerov, La Danseuse orientale
  13. ↑ Vladiguerov, Chimmy de concert
  14. ↑ Vladiguerov, Romançada et Cakewalk
  15. ↑ Vladiguerov, Foxtrot
  16. ↑ «The House Museum in Sofia» (en anglés).
  17. ↑ «The Intellectual Legacy of Pancho Vladigerov Foundation» (en ingl´€s).
  18. ↑ «Pancho Vladigerov international competition for pianists and violinists».
  19. ↑ «About | NAM 'Prof. Pancho Vladigerov'» (en anglés).
  20. ↑ Vladigerov Passage. SCAR Composite Gazetteer of Antarctica.

Bibliografia

  • Evgeny Klosterman; Evgueni Pavlov: Pancho Vladigerov . Muzika, Sofia 2000.
  • María Kostakeva: Vladigerov, Panco. En: Ludwig Finscher (Ed.): Música en el passat i en el present . Segona edició, secció personal, volum 17 (Vina – Zykan). Bärenreiter/Metzler, Kassel i atres 2007, ISBN 978-3-7618-1137-5 ( edició en llínea , es requerix subscripció per a accés complet)
  • Fedotova Valery, Algunes tendències de la música búlgara en el context de l'art nacional en la primera mitat del sigle XX. // Art i lliteratura búlgars. Història i modernitat. SIAS. Moscou, 2003. = Федотова В.Н. Noves tendències de la música búlgara en el context de l'art nacional рвой половине ХХ столетия. // Art i lliteratura búlgars. Història i modernitat. Moscou, Geòrgia, 2003.
  • Fedotova Valery, Les formes del simbolisme búlgar i la música búlgara. // Processos moderns i d'integració en la cultura europea. M., SIAS, 2004. = Федотова В.Н. Formes de simbolisme búlgar i música búlgara. // Processos moderns i d'integració en la cultura europea. Москва, ГИИ, 2004.
  • Fedotova Valery, Òpera de P. Vladigerov i L. Pipkov en el context de l'art búlgar dels anys 1920-30. // Teatre musical del sigle XX: acontenyiments, problemes, resultats, perspectives. M., SIAS, 2004. = Федотова В.Н. Òperes de P.Vladigerova i L.Pipkova en el context de l'art búlgar 1920-30-х гг. // Музыкальный театр ХХ века: События, проблемы, итоги, перпективы. Москва, ГИИ, 2004.
  • Fedotova Valery, La música búlgara del sigle XX en el context de la cultura nacional. Moscou, SIAS, 2012. ISBN 978-5-904082-11-6 = Федотова В.Н. Болгарская м хх века в контексте национальной худоственнumber. Москва, ГИИ, 2012. ISBN 978-5-904082-11-6 .

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pancho_Vladigerov&oldid=1441494»