Anar al contingut

Mimosina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mimosina o leucenol és un alcaloide, hidroxi-β-3-4 piridona aminoàcit. És un aminoàcit tòxic no proteinogenico químicament similar a la tirosina, que va ser aïllat de Mimosa pudica. Ocorre en alguns atres espècies de Mimosa i tots els membres del gènero Leucaena d'estreta relació.

Este compost, també conegut com leucenol, va ser aïllat per primera volta de les llavors de Leucaena glauca Benth.,[1] i més vesprada va ser investigat per Adams i companyers de treball.[2]

Propietats

Mimosina fon en descomposició. El clorhidrato de sal es fon de 174,5 a 175,0 °C, en descomposició; el bromhidrato descompon a 179,5 °C, i el hidroyoduro es descompon a 183,0 a 183,5 °C. Mimosina solament forma àcits monobásicos, pero l'éster metílico forma un dihidrocloruro, C7H9O2N2(COOEm)•2 HCl•½ H2O, mp. 175–6 °C.

Efectes biològics

Mimosina deté la divisió de les cèlules en la fase G1 tardana per mig de l'inhibició d'iniciació de la replicació de ADN.[3] En els remugants, la mimosina és degradada a 3,4 i 2,3-dihydroxypyridone (3,4- i 2,3-DHP).

Encara que toxicosis ha ocorregut en Austràlia, Papúa Nueva Guinea, Àfrica i Florida, no ha segut registrada en qualsevol atra regió tropical i subtropical. Cabres en Birmània varen perdre el pèl quan varen ser alimentades en una dieta que contenia 50% de Leucaena. Les cabres i ganado en Hawái són capaços de degradar el 3,4-DHP rumen. La tolerància podria estar relacionat en la presència o absència de microbis tolerants a la mimosina i 3,4-DHP. Se sap que a lo manco que les cabres australianes no compartixen les habilitats dels seus homòlecs de Hawái.

Bickel i Wibaut[4] varen trobar en experiments d'alimentació en rates i rates que leucenol és provablement el component tòxic de les llavors de Leucaena glauca, pero no varen observar en estos animals la pèrdua de cabell que sembla ocórrer quan en estes llavors s'alimenten al ganado.[5] Aung de Myanmar va aïllar la nova subespècie de K. pneumonae que pot degradar la mimosina.


Referències

  1. ↑ Mascré, Compt. rend., 1937, 204, 890.
  2. ↑ Adams, Roger; Cristol, Stanley J.; Anderson, Arthur A.; Albert, Alfred A.(1945).J. Am. Chem. Soc..67: 89.doi:10.1021/ja01217a032.
  3. ↑ T. Krude Exp. Cell Res. Volume 247, Issue 1, 1999, Pages 148-159
  4. ↑ Rec. Trav. Chim., 1946, 65, 65; Wibaut, Helv. Chim. Acta, 1946, 29, 1669; (with Kleipol), Rec. Trav. Chim., 1947, 66, 24, 459.
  5. ↑ Mascré and Ottenwälder, Bull. Sci. Pharmacol., 1941, 3, 3, 65.