Anar al contingut

Matéricos perifèrics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Club

matéricos perifèrics (en minúscula i cursiva) és un colectiu dedicat a realisar arquitectura entesa com a dispositiu de participació soci-comunitària i activisme arquitectònic que funciona en la ciutat de Rosario (Argentina).[1]

Trayectòria

Va ser fundat per Marcelo Barrale, Ana Valderrama i un grup de docents de la Facultat d'Arquitectura, Planejament i Disseny de Rosario en l'objectiu de que els estudiants de la facultat treballen en obres arquitectòniques en demandes concretes.[2]

matéricos perifèrics té una llarga trayectòria de treball monitoreando l'evolució del territori de l'Àrea Metropolitana de Rosario. El seu objectiu és promoure les arquitectura llatinoamericanes emergents, contribuir activament a la pràctica de l'arquitectura al servici dels sectors populars més afectats per les inequidades socioeconòmiques i dels territoris amenaçats per pràctiques ecològicament insustentables. [3]

En el 2014, el mateix grup va impulsar un programa denominat ARQUIBARRIO,[4] declarat d'Interés Municipal pel Concejo Municipal de Rosario,[5] destinat a ampliar la capacitat de vinculació soci-territorial de l'universitat, articulant un banc de voluntaris junt a les convocatòries de l'estat per a proyectes a tal fi, contant actualment en 200 estudiants voluntaris de la Facultat d'Arquitectura Planejament i Disseny (FAPyD) treballant en diferents proyectes. 

Des del 2004 matéricos perifèrics ha construït entorn 20 equipaments comunitaris, hortes comunitàries i espais públics; s'han realisat assessoraments tècnics; i desenrollat una gran cantitat de proyectes interdisciplinaris de voluntariat universitari, extensió universitària, vinculació soci-comunitària i vinculació tecnològica. En estes diferents experiències de coproducció entre la comunitat educativa, professionals i actors socials del territori es posa de manifest que l'arquitectura no és només una ferramenta tècnica de calitat, sino una acció situada, un instrument impulsor de la convivència i cohesió social, una plataforma d'empoderamiento de les comunitats i reconfiguración de les institucions barrials. Aixina mateix, la capacitat de l'autogestió d'estes arquitectura ha demostrat superar els temps i els efectes de la burocràcia de l'urbanisme i les metodologia oficials que freqüentment no alcancen a revertir els processos d'exclusió dels sectors populars. 

Obres

  • El Lloc de la Paraula: El Lloc de la Paraula es construïx com a part d'una série d'obres realisades per a apuntalar les activitats del centre cultural, destinat a la difusió del patrimoni cultural i natural del chapull. El lloc de la paraula és un amfiteatre de rebuda per als visitants en el sector, ubicat en l'ingrés al Centre Cultural Illa Charigué, com osi fora la porta a la selva. Consistix en una gradería a l'aire lliure, que entrellaçada en la vegetació existent va ascendint fins a trobar un punt màxim.  Institució: Centre Cultural Illa Charigué [6] Ubicació: Illa del Charigué, Entre Rius  Any: 2007 
  • Una Ombra en el Potrero :[7][8][9] SELECCION BIAU 2010-SELECCION BIA-AR 2014. Localisada en el cor de l'assentament toba Els Pumitas de la ciutat de Rosario, contigu a la cancha de fútbol del barri. L'ombra en el potrero proveïx un lloc d'ampara per al banc de suplents de l'equip de fútbol del barri i, al mateix temps, promou i protegix l'integritat de l'espai públic, donades les disputes existents pel domini del territori. L'investigació va estar centrada en el caràcter provisorio i canviant de l'arquitectura generant estratègies d'adaptació a la dinàmica inevitable del territori.  Institució: Centre Comunitari Qadhuoqté  Ubicació: Assentament “Els Pumitas”, Rosario  Any: 2008-2009 
  • Club Social Carlos Leo Galli i Taller d'Oficis: 1erPREMIO ARQUISUR EXTENSION 2013. Lloc de trobada i camp d'ensaig i experimentació material de Matéricos Perifèrics. El nom es va otorgar en homenage al fundador del Taller Galli−càtedra de proyecte arquitectònic de la FAPyD−el breçol a on va nàixer el moviment cultural a mitan dels noranta. L'obra comença buscant un lloc a on plantar-se com un mojón que permeta crear un buit a on els hòmens puguen reunir-se al seu entorn. Este lloc va ser senyalat per un frondós àlber empinat en l'extensió del buit.  Institució: Facultat d'Arquitectura Planejament i Disseny  Ubicació: Centre Universitari Rosario, Rosario  Any: 2008-2016
  • Taller d'Arts i Oficis Qadhouqte 
  • Mirador del Paraná: 1ER. PREMI ARQUISUR EXTENSIÓ 2012 I SELECCIÓ BIAAR 2014. El Mirador del Paraná es troba ubicat en la vora de la barranca de 20 metros d'altura i va ser pensat com a materialisació poètica del llímit entre la terra i l'aigua, consolidant un espai d'integració, expressió i interpretació del paisage. La posició del mirador desafia la materialidad del territori− una barranca de fanc− mentres for-talece el seu endeble situació de vora, de lloc llímit entre la terra i el riu. La construcció busca ademés posar en valor i interpretar les pràctiques culturals i identitàries d'este històric lloc.  Institució: Comunitat de Peixcadors Remanso Valerio  Ubicació: Barri Remanso Valerio. Granader Baigorria Any: 2010-2011 
  • Hospedería en el Charigué 
  • Espai per a la Trobada en Barri Saladillo 
  • Lloc d'Integració 
  • Saló d'Usos Múltiples per al Jardí Menjador Victoria Walsh 
  • Radi dels Pobles Originaris 
  • Tribuna-vestuari en el Club Federal 
  • Plaça de l'Aigua i Mercat de Peixcadors en Baixada Colacho :[10][11] Va ser un treball de vinculació soci comunitària en vint famílies que es dediquen a la peixca i que habiten el lloc en forma precària. Ubicada entre la cota alta i la cota baixa de la barranca, en un terreny de propietat de l'estat, la plaça i mercat es configuren a partir d'una série de voltons de formigó zigzagueantes entre els arbres que emmarquen el paisage i constituïxen un lloc de trobada a l'ombra, al mateix temps que proveïxen d'aigua potable i infraestructura per a la comercialisació del peix.  Institució: Comuna de Poble Esther  Ubicació: Baixada Colacho, Poble Esther  Any: 2014-2016 
  • Copa de Llet en B. Industrial :[12][13] 2DO. PREMI ARQUISUR EXTENSIÓ 2015 I DISTINCIÓ BIA-AR 2016. La copa de llet del Barri Industrial és un edifici impulsat per una agrupació de mares que es varen unir per a assistir no només en aliments sino també per a contindre i ajudar en les tasques escolars a un grup de 150 chiquets del Barri Industrial i d'assentaments irregulars aledaño, aixina com realisar festivitats de la comunitat. L'obra, un edifici de 50m2, ubicat en un espai contra públic, va ser realisada en materials reciclats i donados, contant en la participació activa de la comunitat en la construcció.  Institució: Copa de Llet Les del Indu I Munic. de Gro. Baigorria  Ubicació: Barri Industrial, Granader Baigorria  Any: 2014 
  • Espai Comunitari Itatí :[14] SELECCION BIA-AR 2016. El proyecte desenrolla exploracions socials inclusivas per a la reflexió, gestió i producció d'un “Espai Comunitari” en l'assentament “Comunitat María d'Itatí”, a on des de fa uns anys un grup d'alumnes, docents i germanes del Colege Santíssim Rosario varen iniciar un treball d'aproximació i colaboració en les problemàtiques de la Comunitat. L'eixecució de la primera etapa del proyecte va establir una resolució parcial de les demandes edilicias i continua en successives etapes per a la seua conclusió.  Institució: Colege Santíssim Rosario  Ubicació: Assentament Itatí, Vila Governador Gálvez  Any: 2014-2016 
  • Mirador en Port Gaboto 
  • Equipament deportiu en Barri Itatí 

Referències

  1. ↑ Acció i compromís social, La Capital
  2. ↑ Matéricos Perifèrics: docència al servici dels sectors populars Clarín.
  3. ↑ Matéricos Perifèrics" i el compromís de fer arquitectura, El País.
  4. ↑ Programa Arquibarrio [1] archivat en Wayback Machine., FAPyD.
  5. ↑ «Distincion programa ARQUIBARRIO Concejo Municipal». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2017. Consultat el 27 de març de 2017.
  6. ↑ «Centre Cultural Illa Charigue». Consultat el 27/03/2-17.
  7. ↑ «Una Ombra en el potrero. Flickr». Consultat el 27 de març de 2017.
  8. ↑ «Ombra en el potrero. BIA-AR 2014». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2017. Consultat el 27 de març de 2017.
  9. ↑ «Ombra en el potrero. tumblr». Consultat el 20 de març de 2017.
  10. ↑ «BIA-AR». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2016. Consultat el 27/03/2-17.
  11. ↑ «Publicacion. XXXIV Trobada Arquisur. XIX Congrés: “CIUTATS VULNERABLES. Proyecte o incertitut”». Consultat el 27 de març de 2017.
  12. ↑ «Copa de llet. Barri Industrial». Consultat el 27 de març de 2017.
  13. ↑ «Copa de Llet . BIA-AR». Consultat el 20 de març de 2017.
  14. ↑ «BIA-AR Espai Comunitari Itati». Archivat des d'el original, el 28 de març de 2017. Consultat el 27 de març de 2017.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Matéricos_perifèrics&oldid=1315962»