La Matança (Oriola)
La Matança—també coneguda com a Parròquia La Matança— és una pedania del municipi d'Oriola, en la comarca de la Vega Baixa del Segura, en la Província d'Alacant. Conta en 1000 habitants (INE 2018) i una extensió de 25 km². Este chicotet poble està situat a 73m s. n. m. d'altitut al sur de la Província d'Alacant i lindo en la Província de Múrcia
Barris
La Matança és una pedania dispersa composta per moltes barriades. Algunes d'elles són:
Barris com La Parròquia o Les Sèt Cases són els principals núcleus del poble.
Alcaldia
Actualment l'alcalde és José Vegara Durá, pel PP.
Toponímia
El nom de la Matança té el seu orige en moltes batalles presenciades en este poble, ocorregudes en l'época dels musulmans, encara que esta senya es contradiu per alguns apunts en els registres de l'Ajuntament d'Oriola, en els que fan referència a que quan el rei Jaime d'Aragó, conquistador dels Sarracenos, mire des de la serra d'Alcaraz a la planura en la que es trobava la que hui en dia es coneix com La Matança d'Oriola, i va preguntar:
-¿Cóm es diu eixa planura? I uns vells li varen contestar: - El Camp de la Matança, i el nom ve d'ahí per una batalla molt sanguinosa en temps antics. Per lo tant estes són dos possibles opinions contrastades en l'época.
Festes
La Matança té dos festes:
- Les Festes patronals d'octubre: 2 semanes
- Les Festes en honor a la Verge del Remei (Patrona del poble), en juny: 1 semana
Aparició de la Verge del Remei
Tot va ocórrer el 2 de juny de 1808, en la guerra de l'Independència d'Espanya recent iniciada, sobre l'una de la matinada aproximadament, quan vàries persones (en la seua majoria dònes) que resaven en l'iglésia per a que s'acabara la massacre que estaven fent els francesos als habitants de molts pobles d'entorn, quan un centelleig lluent que estava en la part alta d'un ciprer propenc a l'iglésia va fer cridar l'atenció a una dòna que al vore-ho i distinguir la silueta d'una dòna va entrar de nou a l'iglésia cridant i proclamant lo vist. Quan les persones que hi havia en l'iglésia varen eixir i varen vore allò no donaven crèdit. Encara que no ho varen distinguir be, segons varen afirmar aquelles persones era un bulto blanc molt semblant a la Verge del Remei, i unes quantes varen cridar: - La Verge està en el ciprer. Esta estava balancejant-se encara en el ciprer, fent posat de caure pero sense que açò ocorreguera. Més tart la Verge va desaparéixer i conseguixc el ciprer, deixant solament una margallonera de ciprer.