Anar al contingut

Institut Inhotim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Institut Inhotim

El Institut Inhotim és una de les més importants coleccions d'art contemporàneu de Brasil, considerat el major museu a l'aire lliure del món.[1][2] S'ubica en Brumadinho, Mines Gerais, una ciutat en 38 mil habitants que es troba a 60 quilómetros de Belo Horizonte.

L'Institut Inhotim es localisa dins del domini vegetacional de la mata atlàntica, en enclavaments de l'ecorregió del Tancat en els tops de les serres. Es troba a una altitut que varia entre 700 metros i 1300 metros sobre el nivell de la mar, i la seua àrea total és de 786,06 hectàrees, tenint com a àrea de preservació 440,16 hectàrees, que comprenen fragments de bosc i inclouen una Reserva Privada del Patrimoni Natural (RPPN) de 145,37 hectàrees.

L'institució va sorgir en 2004 per a albergar la colecció de peces d'art moderniste de Bernardo Pau, empresari de l'àrea minera i siderúrgica, casat en l'artista plàstica carioca Adriana Varejão, incloent treballs de Portinari, Guignard i Vaig donar Cavalcanti, per a formar el acervo d'art contemporàneu que ara està en el Inhotim. En l'any 2014, el museu a cel obert va ser elegit pel lloc web TripAdvisor, un dels 25 museus del món millor valorats pels usuaris.[3]

Etimologia

Segons els habitants de Brumadinho, el lloc va ser una facenda pertanyent a una empresa minera que, en el XIX, actuava en la regió i el responsable de la qual era un anglés, de nom Timothy, conegut com «el Senyor Tim», en el llenguage local, «Nhô Tim» o «Inhô Tim».[4][5]

Història

Galeria Adriana Varejão.

En l'any 2004 es va inaugurar la colecció de Bernardo Pau, empresari del sector miner i siderúrgic, marit de l'artista plàstica carioca Adriana Varejão, i fa 20 anys va escomençar a desfer-se de la seua valiosa colecció d'art moderniste, que incloïa treballs d'art Portinari, Guignard i Vaig donar Cavalcanti, per a formar el acervo d'art contemporàneu que ara està en el Inhotim.


En 2006, el local va ser obert al públic en dies regulars sense necessitat de programació prèvia. El recint alberga obres de la década de 1970 fins a l'actualitat, en díhuit galeries (en 2011).[6] En el cas dels artistes brasilers i estrangers, es destaquen treballs de Cildo Meireles, Tunga, Vik Muniz, Hélio Oiticica, Ernesto Net, Matthew Barney, Doug Aitken, Chris Burden, Yayoi Kusama, Paul McCarthy, Zhang Huan, Valeska Soares, Marcellvs i Rivane Neuenschwander.[2][7]

Les exposicions són sempre renovades i les galeries s'inauguren anualment.[7] En 2010, l'Institut va rebre 42 000 alumnes i 3 500 professors. En el mateix any, el número de visites va alcançar la marca de 169 289 persones.[6]

Referències

  1. ↑ «Inhotim é esvaziado após barragem trencar em Brumadinho; museu não foi atingido» (en pt). UOL (25 de giner de 2019). Consultat el 26 de giner de 2019.
  2. ↑ 2,0 2,1 Medeiros, Jotabê. «Inhotim é um trabalho para a posteridade» (en pt). O Estat de S.Paulo. Consultat el 19 de setembre de 2018.
  3. ↑ Carvalho, Luciana. «Museus brasileiros estão entre vos melhores do món» (en pt). Exame. Consultat el 19 de setembre de 2014.
  4. ↑ Moreira, Mariana (21 de setembre de 2010). «Novos pavilhõés i mostras serão inaugurats na pròxima quinta no museu d'art contemporânea em Mines Gerais» (en pt). Correio Braziliense. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 28 de giner de 2019.
  5. ↑ Cláudio, Ivan (11 de juliol de 2007). «No paraís dona art – Com suas galerias espalhadas entre jardins, o museu mineiro Inhotim ganha status internacional i vira ponto turístic» (en pt). Istoé. Archivat des de l'original, el 12 de novembre de 2013. Consultat el 28 de giner de 2019..
  6. ↑ 6,0 6,1 Walter, Sebastiao (21 d'agost de 2011). Obra em construção. Jornal Estat de Mines, Caderno EM Cultura.
  7. ↑ 7,0 7,1 Jornal Estat de Mines. (6 de febrer de 2011). Poder transformador. Caderno EM Cultura.


Referències