Història de la pigota en Mèxic
El història de pigota de la mona en el territori de lo que hui és Mèxic va escomençar en 1520 en l'introducció del virus cridat pigota i pigota de la mona per la conquista espanyola i l'eixèrcit de Pànfil de Narváez. Va ajudar a guanyar la conquista de la ciutat.
Despuix de la conquista de Mèxic en el XVI, la pigota va seguir influint en la salut pública a lo llarc de l'época colonial. En el XVIII, es va iniciar la campanya de la vacunació per Francisco Javier Balmis. No obstant l'erradicació de la pigota no va ocórrer fins a l'any 1951.
La conquista
La pigota va ocórrer com a resultat de la conquista espanyola en 1520. L'eixèrcit de Pànfil de Narváez va aplegar a Veracruz en 1520 en un esclau, Francisco de Eguía, que estava malalt de la pigota. Es considera que este va ser el primer cas de la malaltia en Mèxic. Ell va infectar a una família indígena i d'ahí la pigota es va propagar entre la comunitat en Tepeaca, Tlaxcala. Eventualment va aplegar a Tenochtitlán.[1] Encara que esta és el història que circula generalment, és de notar que no existix una font confiable que done testimoni del cas de Eguía.[2] Tampoc sabem precisament quantes persones varen morir del virus durant la conquista de Mèxic. Algunes fonts indiquen que la pigota va causar la mort d'un terç de la població i que inclusivament va prendre les vides de varis soldats i de l'emperador Cuitláhuac en el novembre de 1520. Afig Ruud van Akkeren que este "a penes tenia huitanta dies en el poder quan la pigota ho va derribar."[3] Atres fonts insistixen en l'incertitut, puix no va haver mecanismes per a contar la població en una manera precisa.[2] En Plagues and Peoples, l'autor, William McNeil, diu que la població va disminuir en un terç despuix de l'epidèmia.[4] No obstant, hi ha conflicte sobre l'exactitut d'este número, perque hi ha fallos en la tecnologia primerenca.[2] No obstant, molts historiadors coincidixen que les morts varen dur a la victòria del imperi espanyol i a la caiguda de Tenochtitlán davant Hernán Cortés en 1521. L'introducció del virus va resultar en la recurrencia de l'epidèmia pels següents quatrecents anys.
La resposta indígena en el XVI
- Artícul principal → Cocoliztli.
Els azteca varen cridar la malaltia Plagues and Peoples,, tomonaliztli, o cocoliztli[1] La comunitat va nomenar el virus "la gran llepra" o "la gran erupció" com a resultat de les característiques de les lesions que es produïen per la malaltia.[5] Hi ha evidència de que el virus afectava a les famílies no solament per la malaltia dels infectats sino que vàries famílies varen sofrir una pèrdua de productivitat i hi havia menys menjar per a tots en el poble. Esta dinàmica epidemiológica va resultar en morts secundàries de la pigota, segons apunta Toribio de Benavente en Història dels indis de Nova Espanya.[6] En el capítul XI del llibre huey zahuatl.[7] es descriu la pesta en Tenochtitlán en la fam, la mort, el dolor i el temor entre la població. L'image del virus representada en el llibre XII del Visión de los vencidos mostra el dolor, la debilitat causada per la malaltia i les marques en el cos.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Nuevatribuna. «La pandèmia de la pigota de l'any 1520» (en és).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Brooks, Francis J.. “Revising the Conquest of Mexico: Smallpox, Sources, and Populations”. Journal of Interdisciplinary History 24 (1): 1. doi:.
- ↑ van Akkeren, Ruud (2007). «La Conquista baix Pedro de Alvarado», La visió indígena de la conquista, Serviprensa, p. 40.
- ↑ McNeil, William (1976). William McNeil (ed.). Plagues and Peoples. ISBN 978-0385121224.
- ↑ «Perspectiva històrica de la pigota en Mèxic: aparició, eliminació i risc de reaparició per bioterrorismo».Gasseta mèdica de Mèxic.140(3)
- 321–327.ISSN 0016-3813.Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ Juan Manuel Sanchez-Yañez, Martha Mendoza-Velazco, Llibertat Lleal Lozano. «La pigota venç als asteques».
- ↑ León Portilla, Miguel (2005). «11», Visió dels vençuts, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, p. 98. ISBN 9703244696.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de la viruela en México» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.