Heurística de Fiat-Shamir
La heurística de Fiat-Shamir és una tècnica criptográfica para a partir d'una prova de coneiximent zero interactiva obtindre una prova de coneiximent zero no interactiva. Si la prova interactiva és un protocol d'identificació, llavors la versió no-interactiva pot ser usada directament com una firma digital. Esta tècnica va ser aportada per Amos Fiat i Adi Shamir en 1986.[1]
Mecanisme
L'heurística seguix els següents passos:[2] El provador genera un mensage de compromís indicant que coneix el secret. El provador pren el compromís i una atra informació com a entrades i torna el desafiu aplicant alguna funció hash criptográfica El provador calcula la resposta i envia la transcripció que inclou el compromís, el desafiu i la resposta al verificador.
Seguritat
L'heurística va ser presentada originalment sense una prova de seguritat; més vesprada David Pointcheval i Jacques Stern[3] varen provar la seua seguritat contra un atac de mensage triat en el model d'oràcul aleatori, açò és baix la suposició de que l'oràcul aleatori existix (no es poden predir els resultats d'una funció hash). En cas de no existir l'oràcul aleatori s'ha provat que és insegur.[4]
Referències
- ↑ Amos Fiat and Adi Shamir: How to Prove Yourself: Practical Solutions to Identification and Signature Problems. CRYPTO 1986: pp. 186-194
- ↑ Verifiable Voting Systems [1] archivat en Wayback Machine.. Thea Peacock et ali.
- ↑ David Pointcheval and Jacques Stern: Security Proofs for Signature Schemes. EUROCRYPT 1996: pp. 387-398
- ↑ Shafi Goldwasser and Yael Kalai: On the (In)security of the Fiat-Shamir Paradigm. FOCS 2003: pp. 102
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heurística de Fiat-Shamir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.