Anar al contingut

Gaspar Aguilar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gaspar Honorato Aguilar
Nacionalitat: Valenciana
Ocupació: Escritor i poeta.
Naiximent: 14 de giner de 1561
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia
Defunció: 26 de juliol de 1623
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia

Gaspar Honorato Aguilar o Gaspar Honorat Aguilar (Valéncia, 14 de giner de 1561 - Valéncia, 26 de juliol de 1623), fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol. La seua obra dramàtica s'inserta dins de l'escola de Lope de Vega. Escrigué habitualment en castellà i solament de manera ocasional ho feu en valencià.

Biografia

[editar | editar còdic]

Fill d'un passamaner acomodat, fon batejat en l'iglésia de Sant Martí i Sant Antoni el 14 de giner de 1561. En l'any 1588, en contra de la voluntat paterna, es casà en Luisa Peralta, dòna de condició humil. Apart de la seua dedicació a la lliteratura serví a varis nobles, entre ells el comte de Sinarcas i vescomte de Chelva i Carlos Francisco de Borja, VII duc de Gandia. Provablement vixqué durant un temps en Madrit. Fallí en la ciutat de Valéncia en la misèria, i fon soterrat en l'iglésia de Sant Andreu.

Fon un dels promotors de l'Acadèmia dels Nocturns, a la que va pertànyer en el nom de «Ombra». Per encàrrec del Consell Municipal fon organisador i croniste de moltes de les festes que es varen celebrar en Valéncia a finals dels sigles XVI i XVII.

En l'any 1618 organisà un certamen lliterari en lloança de Sant Tomás de Villanueva, i en 1622 un atre en honor de l'Inmaculada Concepció.

Miguel de Cervantes cita a Aguilar en el Quixot, I part, cap. 48 i Lope de Vega en el Jardí d'Apolo.

La seua obra Expulsion de los moros de España s'emmarca en un conjunt d'escrits apologètics de l'expulsió dels moriscs en 1609 o justificatius de la mateixa que varen ser produïts per diversos autors dels regnes de la monarquia hispànica com Damián Fonseca, Pedro Aznar Cardona, Marcos Guadalajara i Xavier, Antonio Quintini, Blas Verdú o Juan Ripol. També es varen expressar estos arguments en obres lliteràries o cròniques històriques del moment com les obres de Jaime Bleda, Antonio del Corral i Rojas, Gaspar Escolano, Juan Méndez de Vasconcelos, Vicente Pérez de Culla o Juan Luis de Rojas. Estes idees estan arreplegades igualment en l'obra de Cervantes, El coloquio de los perros.

  • Rimas humanas y divinas
  • Epitalamio en cuatro lenguas al casamiento de madona Francisquicia
  • Trovas divinas y humanas enderezadas a la duquesa de Cocentaina
  • Vexamen bilingüe, escrit en ocasió de les festes de beatificació de l'arquebisbe Tomás de Villanueva
  • Expulsión de los moros de España por el rey don Felipe III (1610)
  • Sonet d'elogi a l'obra d'Onofre Bartomeu Ginard sobre els furs de Valéncia (1608)
  • Fábula de Endimión y la Luna (1618)
  • Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del santo fray Luis Bertrán, y una comedia del santo y el certamen poético que tuvo en el convento de Predicadores (1608)
  • El caballero del sacramento
  • La comedia segunda de los agravios perdonados Ed. crítica anotada de C. George Peale, Santa Bárbara: Publications of eHumanista, 2016.
  • El mercader amante (pub. 1616). Poetas dramáticos valencianos. II

Històric

[editar | editar còdic]
  • La gitana melancólica (1608)
  • Los amantes de Cartago (1614)

Costumista

[editar | editar còdic]
  • La venganza honrosa (1615)
  • El mercader amante (1616)
  • La fuerza del interés (1616)
  • La suerte sin esperanza
  • Fiestas nupciales de la ciudad y reyno de Valencia al felicísimo casamiento del señor rey Felipe III con la señora reyna Margarita (1599)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]