Etileno (biologia)
Descobriment de la biologia de l'etileno
El etileno s'ha utilisat en la pràctica des dels antics egipcíacs, que feyen muescas a les figues per a estimular la maduració (en qualsevol orgue d'una planta, les ferides estimulen la producció de l'etileno per part dels teixits). En l'antiga China es cremava incens en quartos tancats per a accelerar la maduració de les peres. En 1864, es va descobrir que els escapes del gas de les llànties de carbó que allumenaven els carrers provocaven en les plantes adjacents la disminució del creiximent, el torcimiento o epinastia i espesamiento anormal dels refillols. En 1901, el rus Dimitry Neljubow va demostrar que el component actiu que produïa tals efectes era el etileno.[1] En 1917, Doubt va descobrir que el etileno estimulava la abscisión.[2] No va ser fins a 1934 que R. Game va divulgar que alguns fruts en maduració sintetisen el etileno.[3] En 1935, Crocker va propondre que el etileno era l'hormona de la planta responsable de la maduració dels fruts, aixina com de l'inhibició de teixits vegetatius que provocaven la caiguda dels fulls.[4]
Biosíntesis de l'etileno
S'ha demostrat que el etileno es produïx en tots els òrguens de les plantes, incloent els fulls, els refillols, les raïls, les flors, els fruts i els tubèrculs.
La producció de l'etileno està regulada per una varietat de factors de desenroll i ambientals. Durant la vida de la planta, la producció de l'etileno s'induïx durant certes etapes del creiximent tals com a germinació, maduració de fruts, abscisión de fulls, i la abscisión o senescencia de flors. La producció de l'etileno es pot induir també per una varietat de factors externs tals com les ferides mecàniques, els estrés ambientals,[5] o certs productes químics, incloent auxines i atres reguladors.
La biosíntesis de l'hormona etileno comença en la conversió de l'aminoàcit metionina en S-adenosil-L-metionina (SAM, també cridada AdoMet) per l'enzima S-adenosil-L-metionina sintetasa (SAM sintetasa). La SAM, llavors, es convertix en àcit 1-aminociclopropano-1-carboxílic (ACC) i en 5'-metiltioadenosina per l'àcit 1-aminociclopropano-1-carboxílic sintasa (ACC sintasa). L'activitat de ACC sintasa és reguladora en la producció de l'etileno, per lo tant la regulació d'esta enzima és crucial. La 5'-metiltioadenosina serà amprada per a regenerar la metionina inicial en una série de reaccions i el ACC per a formar etileno. El pas final per a formar etileno requerix d'oxigen i implica l'acció de l'àcit 1-aminociclopropano-1-carboxílic oxidasa (ACC oxidasa), coneguda abans com l'enzima formadora de etileno (en anglés, ethylene forming enzyme o EFE). La biosíntesis de l'etileno es pot induir per la presència de etileno endógeno (autocatálisis) o exógeno. La síntesis del ACC aumenta en els nivells alts de les auxinas, especialment del àcit indolacético (IAA), i de les citoquininas. La síntesis del ACC és inhibida pel àcit abscísico.[6]
Referències
- ↑ Neljubov D.(1901).«Uber die horizontale Nutation der Stengel von Pisum sativum und einiger anderen Pflanzen».Beih Bot Zentralbl.10
- 128–139.
- ↑ Doubt, Sarah L.(1917).«The Response of Plants to Illuminating Gas».Botanical Gazette.63(3)
- 209–224.doi:10.1086/332006.
- ↑ Game R.(1934 aneu =).«Production of ethylene by some ripening fruits».Nature.134
- 1008.
- ↑ Crocker, W.; Hitchcock, A. E.; Zimmerman, P. W. (1935). Similarities in the effects of ethylene and the plant auxins. Contributions from Boyce Thompson Institute 7: 231-248.
- ↑ Yang, S. F., and Hoffman N. E.(1984).«Ethylene biosynthesis and its regulation in higher plants».Ann. Rev. Plant Physiol..35
- 155–89.doi:10.1146/annurev.pp.35.060184.001103.
- ↑ Buchanan, Bob (2000). Biochemistry and Molecular Biology of Plants (en anglés), Rockville: American Society of Plant Biologists. ISBN 0943088399.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etileno (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.