Anar al contingut

Esfand

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Esfand és el duodècim i últim més del calendari persa, vigent en Iran i Afganistan. Té una duració de 29 dies, llevat en els anys kabisé o bisiestos en que s'afig un per a quadrar el desfasament que es produïx entre l'any del calendari i l'any tròpic. El primer dia de esfand sol coincidir en el 20 de febrer del calendari gregoriano. L'1 de esfand de 1391, any kabisé, coincidix en el 19 de febrer de 2013. Un any despuix, l'1 de esfand de 1392 coincidirà en el 20 de febrer de 2014, d. C.[1] Esfand és el tercer i últim més d'hivern, i l'últim més de l'any, que seguix al més de bahmán i culmina en el equinoccio primaveral i en el dia de Noruz, primer dia de farvardín.

En Afganistan, esfand rep el nom àrap de hut (حوت, Piscis), terme corrent també en l'astrologia tradicional del món islàmic. Uns atres pobles iranios que usen el calendari persa criden este més resheme (ڕەشەمە, en kurdo), kab (کب, en pastún), etc.[2]

En el dia 5 de esfand se celebra la festa de Esfandegán (اسفندگان), Sepandarmazegán (سپندارمذگان) o Mardgirán (مردگیران), dia consagrat a l'homenage a la dòna i a la terra. La festivitat és descrita en eixa data pel tratadista Abu Reyhán Biruní. Un sigle més tart, Omar Jayam la situa en el dia 29 de bahmán, data en que seguixen celebrant-la part dels zoroastrianos iranís. El dia 15 de bahmán se celebra en Iran el Dia de l'Arbre. El dia 19, se celebra el dia de la neteja dels rius, fonts i viages d'aigua, és la «festa de Noruz dels rius» (جشن نوروز رودها). El dia 20 és la «festa dels floreros» (جشن گلدان), dedicat a l'ornamentació floral. L'últim dimecres de l'any se celebra el «dimecres festiu» (Chaharshambé surí, چهارشنبه سوری), en que s'encenen fòcs, i entorn a ells es fan distintes ofrenes i mostres d'alegria pública.


Referències

  1. ↑ «Calendar in English». Consultat el 2-XII-2012.
  2. ↑ «Iranian Month Names» (en anglés). Consultat el 2-XII-2012.