Anar al contingut

Efecte IA

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El efecte IA és un fenomen en el que els alvanços en inteligència artificial conduïxen a una redefinició de lo que es considera inteligència, de modo que les capacitats conseguides per sistemes de IA deixen de considerar-se eixemples de «inteligència real».[1]

El concepte descriu tant una tendència cognitiva com un patró sociotécnico, en el que tècniques exitoses de IA passen a considerar-se computació rutinària o s'integren en atres dominis.[2]

L'historiadora Pamela McCorduck va senyalar que «cada volta que algú descobrix cóm fer que un ordenador realise una tasca [...], sorgix un cor de crítics que diuen “això no és pensar”».[3]

L'investigador Rodney Brooks va observar que «cada volta que entenem una part d'això, deixa de semblar màgic; diem: “això és sol càlcul”».[4]

Definició

L'efecte IA es referix a un canvi en la definició d'inteligència a mida que les màquines adquirixen noves capacitats. Tasques com jugar a l'escacs, reconéixer veu o interpretar imàgens varen ser considerades indicadors d'inteligència, pero despuix de la seua automatisació tendixen a reclasificarse com a processos computacionals.[1]

McCorduck ho descriu com una «estranya paradoxa», en la que els èxits de la IA s'integren en atres camps, deixant als investigadors centrats en els problemes no resolts.[5]

El fenomen sol interpretar-se com un eixemple de moure la porteria (moving the goalposts).[6]

Una formulació habitual és el teorema de Tesler: «la IA és qualsevol cosa que encara no s'ha fet».[7]

Eixemples històrics

Jocs

Els sistemes capaços de jugar a l'escacs varen ser considerats inicialment proves d'inteligència. La victòria de Deep Blue sobre Garry Kasparov en 1997 és un eixemple destacat.[8]

Reconeiximent de patrons

Tecnologies com el reconeiximent òptic de caràcters i el reconeiximent de veu varen ser considerades problemes centrals de la IA, pero posteriorment es varen integrar en aplicacions estàndar.[1]

Integració en aplicacions

Moltes tècniques desenrollades en IA s'han incorporat a sistemes quotidians sense ser identificades com a tals.[2]

Michael Swaine va senyalar que els alvanços en IA solen presentar-se com a alvanços en atres camps.[9]

Marvin Minsky va observar que els descobriments en IA tendixen a convertir-se en disciplines independents.[10]

Nick Bostrom va indicar que tecnologies àmpliament adoptades deixen de considerar-se IA.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Haenlein, Michael; Kaplan, Andreas(2019).«A Brief History of Artificial Intelligence: On the Past, Present, and Future of Artificial Intelligence».Califòrnia Management Review.61(4): 5–14.doi:10.1177/0008125619864925.
  2. ↑ 2,0 2,1 «AI Glossary». Stottler Henke Associates. Archivat des de l'original, el 9 de maig de 2008.
  3. ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 204.
  4. ↑ Kahn, Jennifer(març de 2002).«It's Alive».Wired.
  5. ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 423.
  6. ↑ Nadin, Mihai(2023).«Intelligence at any price? A criterion for defining AI».AI & Society.38(5): 1813–1817.doi:10.1007/s00146-023-01695-0.
  7. ↑ Hofstadter, Douglas (1980). Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid, Basic Books, p. 601.
  8. ↑ McCorduck, Pamela (2004). Machines Who Think, A. K. Peters, p. 433.
  9. ↑ Swaine, Michael. «AI – It's OK Again!».
  10. ↑ Minsky, Marvin. «The Age of Intelligent Machines». Archivat des de l'original, el 28 de juny de 2009.
  11. ↑ Bostrom, Nick (2014). Superintelligence: Paths, Dangers, Strategies, Oxford University Press.


Referències