Decúbit
Aparència


Decúbito és una postura corporal que implica estar tombat, gitat o yacente. Deriva de la paraula llatina decumbere («tombar-se», «gitar-se», «yacer»).
Pot realisar-se de vàries formes:
- Decúbito supino, també cridat decúbito dorsal (fent referència a que el subjecte es troba boca dalt, per lo tant està recostado sobre l'esquena).
- Decúbito prono, també cridat decúbito ventral (fent referència a que el subjecte es troba boca avall, per lo tant està recostado sobre la paret ventral, l'abdomen).
- Decúbito lateral, que a la seua volta pot ser:
- Decúbito lateral dret.
- Decúbito lateral esquerre (angina decubius, vinculat al dolor en el pit).[1]
- Com a mida de seguritat s'utilisa un tipo de decúbito lateral específic denominat posició lateral de seguritat.
En consideració a l'inclinament de la superfície, pot distinguir-se entre:
- Decúbito horisontal.
- Decúbito inclinat, que a la seua volta pot ser:
- Decúbito decliu o posició de Trendelenburg (els peus dalt, el cap avall), amprat en fisioteràpia respiratòria.
- Decúbito procliu (els peus cap a avall, el cap cap a dalt).
Especial consideració té la denominada posició ginecológica o «dorsal supina», en les cames plegades a 90 graus; una variant d'esta és la denominada posició litotómica.
En consideració a la naturalitat de la posició, es considera:
- Decúbito indiferent (que pot ser mantinguda naturalment).
- Decúbito obligat (que no pot ser mantinguda naturalment).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Decúbito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.