Anar al contingut

Contramarcha

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En general es diu contramarcha[1] a tota operació, moviment o maniobra en que un cos de tropes en marcha pren una direcció contrària a la que duya, és dir, torna el front cap a on tenia l'esquena.

Es comprén fàcilment la diferència entre contramarcha i retirada: esta és imposta pels successos i l'atra sol ser voluntària. La contramarcha en estratègia pot envoldre una reculada momentànea i estratègic, un ardid freqüent per a desorientar al anemigo i obligar-li a canviar les seues disposicions, desguarneciendo el punt clau o decisiu. En tàctica elemental este punt de les contramarches era espinós quan es respectava l'inversió. El temor de que la coa fora cap o l'esquerra, dreta preocupava de tal modo, que, consultant els antics reglaments s'admira l'ingeni malgastat en véncer les dificultats. Entre els cinc o sis modos que es coneixien de contramarcha, aquell en que les divisions de la columna es enroscaban de dos en dos, com culebras, era molt celebrat per lo vistós, i en efecte tenia molt de coreogràfic.


Referències

Diccionario militar, etimológico, histórico ..., José Almirante y Torroella, 1869

Enllaços externs