Conflicte Boko Haram-Estat Islàmic
El conflicte entre Boko Haram i l'Estat Islàmic és un conflicte armat en curs entre Boko Haram i l'Estat Islàmic - Província d'Àfrica Occidental (EI-PAO), la branca nigeriana del Estat Islàmic. Despuix de la separació del EI-PAO de Boko Haram causada a la negativa d'Abubakar Shekau a abandonar el liderage de la branca, l'Estat Islàmic ho va reemplaçar en Abu Mosab al-Barnaoui, lo que va provocar enfrontaments entre abdós grups.
Antecedents
Boko Haram i l'Estat Islàmic varen ser aliats en un inici. No obstant, els dos grups es varen convertir en enemics donades les disputes territorials, ya que l'Estat Islàmic va intentar conquistar les zones que estaven baix el control de Boko Haram.[1]
En juliol de 2014, Abubakar Shekau va publicar un vídeo de 16 minuts en el que manifestava el seu respal al líder del Estat Islàmic —Abu Bakr al-Baghdadi— al líder d'Al Qaeda —Aymán az Zawahirí— i al líder dels talibán afgans —Mohammad Omar—. [2] En març de 2015, Shekau va jurar llealtat al califa de l'Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, i es va convertir en la «Província de l'Àfrica Occidental».[3]
Quan els insurgents varen ser posteriorment derrotats i varen perdre casi totes els seus territoris durant l'ofensiva d'Àfrica Occidental de 2015 per la Força Multinacional Conjunta (FMC), va créixer el descontent entre els rebels.[4][5] A pesar de les órdens del mando central del EI per a deixar d'usar dònes i chiquets com a terroristes suïcides i abstindre's de l'assessinat en massa de civils, Shekau es va negar a canviar les seues tàctiques.[6] L'investigador Aymenn Jawad Al-Tamimi va resumir que el líder de Boko Haram va demostrar ser «massa extremiste inclús per als estàndarts de l'Estat Islàmic».[7]
En agost de 2016, l'Estat Islàmic va intentar destituir a Shekau del seu càrrec de líder i reemplaçar-ho en Abu Mosab al-Barnaoui ya que havia desobedit l'orde d'al-Baghdadi de cessar els atacs contra civils musulmans. Shekau va rebujar la mida, lo que va provocar una escissió entre els grups.[3]
Cronologia
2021
En febrer, el EI-PAO i Boko Haram es varen enfrontar en la frontera entre Níger i Nigèria en acabant de que el primer seqüestrara a dònes vinculades al segon. Per eixes dates, una facció del EI-PAO va desertar i es va unir a Al Qaeda. La violència entre el EI-PAO i Boko Haram es va intensificar encara més en acabant de que el primer intentara convéncer al segon per a canviar la seua tendència a abusar de les designació de takfir.[8] El periòdic nigerià Vanguard va afirmar que el EI-PAO havia enviat prèviament tropes especialment lleals per a entrenar-se en Líbia, Somàlia i Síria; estes forces varen retornar a Nigèria en març i abril, reforçant considerablement a les tropes locals de l'Estat Islàmic i permetent-los operar en major agressivitat contra Boko Haram.[9]
En abril, Boko Haram va emboscar a una brigada del EI-PAO, matant a varis militants.[10] Per eixes dates, segons informes, va incrementar el descontent dins de Boko Haram ya que Shekau va eixecutar al seu comandant, Abu Fatima.[11] Els combats entre rebels es varen detindre durant el Ramadà.[6] A mitan de maig, el EI-PAO va publicar un àudio en el que declarava que Abu Mosab al-Barnaoui havia segut reinstaurado pel comando central del EI com a líder «interí» del EI-PAO. Ya que al-Barnaoui havia segut qui va depondre a Shekau en primer lloc, l'analiste Jacob Zenn va argumentar que esta mida era una senyal de que tant el comando central del EI com el EI-PAO volien eliminar definitivament a Shekau. Vanguard va afirmar que delegats del comando central del EI havien visitat al EI-PAO poc abans de l'ofensiva en el bosc de Sambisa.[9] Al-Naba també va afirmar de manera vaga en un artícul que se li havia ordenat al EI-PAO «eliminar a Shekau», insinuant que la direcció central del EI hi havia estat involucrada en el procés de presa de decisions.[12]
Les forces de l'Estat Islàmic varen traslladar als seus seguidors civils a llocs més segurs al voltant de Kukawa en preparació per a l'operació contra Shekau.[9]
El EI-PAO va iniciar la seua ofensiva el 14 de maig, atacant quatre campaments menors i la base principal de Shekau, ubicada en el bosc de Sambisa.[12] Boko Haram va respondre en fòc de morter i va utilisar varis atacants suïcides, un d'ells en un automòvil, per a detindre l'alvanç del EI-PAO. No obstant, segons els informes, els militants de EI-PAO varen conseguir matar a la majoria dels atacants suïcides ans que els alcançaren i solament tres varen conseguir detonar els explosius, lo que va generar danys menors. En acabant de que el EI-PAO infligiera grans baixes a Boko Haram, incloent la destrucció de dos vehículs, els defensors varen fugir. No obstant, el EI-PAO no va conseguir capturar Shekau durant l'enfrontament, com havia planejat en un inici. Les tropes de l'Estat Islàmic varen passar el restant del dia assegurant la base de Boko Haram capturada.[12]
Shekau i els seus seguidors restants varen intentar fugir d'un campament temporal a finals del 19 de maig,[13] pero varen ser rodejats per tropes del EI-PAO[14] liderades per Dana Daguri.[15] Els combatents de l'Estat Islàmic es varen enfrontar als guardaespales personals de Shekau, lo que va resultar en intensos combats i va terminar en la mort de varis d'ells. [6][8] En contrast, al-Naba va afirmar que les tropes del EI-PAO havien descobert la columna motorisada de Shekau el 17 de maig i la varen atacar, lo que va culminar en Shekau i alguns seguidors fugint a peu cap al bosc. Segons este relat dels fets, Shekau i sèt dels seus seguidors varen ser acorralats en «un gran arbre» despuix de dos dies de persecució per part del EI-PAO.[12]
Shekau va escomençar a negociar en els combatents de l'Estat Islàmic el 19 de maig,[16] no obstant, es va suïcidar en un arma de fòc, una granada o un cinturó explosiu.[14] Segons els informes, els combatents restants de Boko Haram presents es varen unir al EI-PAO.[17]
2022
El 20 d'abril, combatents de Boko Haram varen invadir un assentament del EI-PAO prop de Ngurosoye, lo que va provocar la mort de díhuit combatents del EI-PAO i sis combatents de Boko Haram.[18]
El 15 de setembre, huit membres de Boko Haram, inclós un comandant, varen morir en un enfrontament contra el EI-PAO. Combatents d'abdós grups també varen resultar ferits.[19] El 17 de setembre, dos comandants de Boko Haram, identificats com Abou Hamza i Abou Ibrahim, varen ser eixecutats per el EI-PAO.[20]
El 7 d'octubre, el EI-PAO va matar a huit membres de Boko Haram en una emboscada.[21]
El 4 de decembre, un enfrontament entre Boko Haram i el EI-PAO va deixar decenes de terroristes morts, entre ells a lo manco 23 membres del EI-PAO. [22]
2023
Els primers atacs de Boko Haram contra el EI-PAO varen ocórrer el 30 de decembre en els llogarets de Toumbun Allura Kurnawa i Kangar, en Abadam. [23] Els combatents de Boko Haram estaven liderats per Bakura Dore. Les batalles en Allura Kurnawa i Kangar varen durar 13 hores i varen deixar 30 militants morts en abdós bandos.[24] Els combatents de Boko Haram liderats per Dore varen fugir posteriorment a un amagatall en la frontera en Níger.[24] Els combatents del EI-PAO es varen vore obligats a fugir de la zona. Quatre rehens capturats per el EI-PAO el 3 d'agost de 2022 varen ser lliberats durant l'atac.[25]
El següent atac rellevant va ocórrer el 7 de giner en els llogarets de Toumbun Gini, a on es varen expropiar grans cantitats d'armament del EI-PAO i varis militants que fugien cap a l'oest varen ser assessinats.[23] A lo manco 100 combatents de EI-PAO varen morir en la batalla i 35 varen resultar ferits.[23] El líder del EI-PAO, Abu Mosab al-Barnaoui, es va vore obligat a fugir durant l'ofensiva de Boko Haram.[26] Dèu combatents del EI-PAO es varen rendir a les forces nigerinas despuix de la batalla en Toumbun Gini per a evitar atacs de Boko Haram.[26]
Al-Barnaoui va retornar a la zona del llac Chad en 300 combatents el 10 de giner, anunciant atacs de represàlia contra Boko Haram per les incursions.[23] Va realisar varis atacs en febrer i març que varen matar a «centenars» de combatents de Boko Haram. [27]
El 5 de juliol, varis combatents de Boko Haram i membres de les seues famílies varen ser assessinats per el EI-PAO en el bosc de Sambisa.[28]
El 24 d'agost, a lo manco 41 terroristes varen morir en un enfrontament entre el EI-PAO i Boko Haram en la regió del llac Chad.[29]
El 17 de novembre, a lo manco 60 persones varen morir en enfrontaments quan el EI-PAO va emboscar a una flota d'embarcacions de Boko Haram en el llac Chad.[30]
2024
El 15 de giner, decenes de terroristes varen morir durant un enfrontament entre Boko Haram i el EI-PAO en les illes de Kandahar i Kaduna Ruwa.[31]
L'11 de març, a lo manco 35 militants de Boko Haram varen morir i 11 varen ser seqüestrats durant enfrontaments entre ells i el EI-PAO en la zona del llac Chad i Borno. Els combats varen continuar fins al 13 de març. Dos peixcadors varen morir en el fòc creuat i atres dos varen ser seqüestrats per el EI-PAO.[32]
El 26 d'abril, es va produir un fort enfrontament entre militants de Boko Haram i el EI-PAO prop de vàries illes del llac Chad, que va resultar en la mort de 85 terroristes, dels quals uns 70 eren militants de Boko Haram.[33]
2025
Entre el 5 i el 8 de novembre de 2025, combatents de Boko Haram varen llançar una invasió naval contra bases del EI-PAO en vàries illes del llac Chad. Els atacs varen ser liderats per Hassan Buduma i Mohd Hassan i varen utilisar decenes de combatents armats en armes pesades en llanches motorisades.[34] Les forces militars varen informar que «es creu que la majoria dels fallits eren membres del EI-PAO»[35]i els enfrontaments varen deixar a lo manco 4 atacants de Boko Haram morts i entre 170 i 200 membres del EI-PAO morts.[36][37]
Boko Haram va conseguir apoderar-se de vàries bases del EI-PAO i el seu armament.[38] Els militants supervivents es varen retirar a les seues posicions en terra ferma en els llogarets d'Ali Jillimari, Metele, Kangarwa i Gudumbali en el nort de Borno, Nigèria.[36] Solament tres de les embarcacions del EI-PAO varen conseguir escapar, atres sèt varen ser capturades junt en les seues armes i municions.[37]
2026
El 20 de giner, Boko Haram va llançar una incursió nocturna, apoderant-se de bases, municions i equips del EI-PAO i matant a 200 combatents. Durant la batalla, Boko Haram hauria utilisat mercenaris libios i chadianos.[39]
Notes
Referències
- ↑ «[1]», The New York Claves. Consultat el 2026-05-11 (en en-US).
- ↑ «Boko Haram voices support for ISIS' Baghdadi». English.alarabiya.net. Consultat el 22 May 2016.
- ↑ 3,0 3,1 «How much Takfir is too much Takfir? The Evolution of Boko Haram's Factionalization.».Journal for Deradicalization.(11)ISSN 2363-9849.Consultat el 2021-03-06.
- ↑ Thomas Joscelyn. «Thousands flee Islamic State West Africa offensive in northeast Nigèria». Long War Journal. Consultat el 2019-02-24.
- ↑ Aymenn Jawad Al-Tamimi. «The Islamic State West Africa Province vs. Abu Bakr Shekau: Full Text, Translation and Analysis». Consultat el 2018-08-17.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «[2]», Guardian. Consultat el 26 May 2021.
- ↑ «[3]». Consultat el 2021-06-29.
- ↑ 8,0 8,1 «[4]», Humangle. Consultat el 26 May 2021.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «[5]». Consultat el 27 May 2021.
- ↑ «[6]», al Jazeera. Consultat el 26 May 2021.
- ↑ «[7]». Consultat el 27 May 2021.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Al-Tamimi. «Report in Islamic State's al-Naba' Newsletter on Destroying Abu Bakr Shekau's Group» (en en). Aymenn Jawad Al-Tamimi. Consultat el 2026-05-20.
- ↑ «[8]», HumAngle. Consultat el 2026-05-20 (en en-US).
- ↑ 14,0 14,1 «[9]», The Guardian. Consultat el 2026-05-20 (en en-GB).
- ↑ «[10]». Consultat el 29 May 2021.
- ↑ «[11]», HumAngle. Consultat el 2026-05-20 (en en-US).
- ↑ «[12]», The Guardian. Consultat el 2026-05-20 (en en-GB).
- ↑ «[13]». Consultat el 2023-11-07.
- ↑ «[14]». Consultat el 2023-11-07 (en en-US).
- ↑ «[15]». Consultat el 2023-11-07.
- ↑ «[16]». Consultat el 2023-11-07 (en en-US).
- ↑ «[17]». Consultat el 2023-11-07 (en en-US).
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 «[18]». Consultat el 2023-11-24 (en en-US).
- ↑ 24,0 24,1 «30 Killed As ISWAP Terrorists Again Clash With Rival Boko Haram Jihadists | Sahara Reporters». saharareporters.com. Consultat el 2023-11-24.
- ↑ «[19]». Consultat el 2023-11-24 (en en-US).
- ↑ 26,0 26,1 «[20]». Consultat el 2023-11-24.
- ↑ Iyorah. «Rivalry among Boko Haram factions compounds violence in northern Nigèria» (en en). Al Jazeera. Consultat el 2023-11-24.
- ↑ «[21]». Consultat el 2023-11-08.
- ↑ «[22]». Consultat el 2023-11-08.
- ↑ ABUBAKAR. «Scores Feared Dead In Nigèria Jihadist Infighting» (en en-us). www.barrons.com. Consultat el 2023-11-21.
- ↑ «[23]». Consultat el 2024-01-17 (en en-US).
- ↑ «[24]». Consultat el 2024-03-16 (en en-US).
- ↑ «[25]». Consultat el 2024-04-27.
- ↑ «[26]».
- ↑ Daily. «200 Killed in Boko Haram-ISWAP Clash Near Lake Chad» (en ko). The Chosun Daily. Consultat el 2026-05-20.
- ↑ 36,0 36,1 «TRT Afrika - Clashes between rival terrorist groups in Nigèria leave at least 200 dead: Mija reports» (en en). www.trtafrika.com. Consultat el 2026-05-20.
- ↑ 37,0 37,1 «[27]».
- ↑ «[28]».
- ↑ ADF. «Rival Terrorists in Battle for Control of Lake Chad Islands» (en en-us). Africa Defense Forum. Consultat el 2026-05-21.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conflicto Boko Haram-Estado Islámico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.