Anar al contingut

Cinturó de la meningitis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El cinturó de la meningitis, mostrant la distribució de meningitis meningocòccica en Àfrica

El cinturó de meningitis africà és una regió del Àfrica subsahariana en un alt índex d'incidència de meningitis. La causa primària de la meningitis del cinturó és Neisseria meningitidis.[1]

Regions

D'oest a est, el cinturó comprén regions o la totalitat de Gàmbia, Senegal, Guinea-Bissau, Guinea, Mali, Burkina Faso, Ghana, Níger, Nigèria, Camerún, Chad, República Centroafricana, Sudan, Sudan del Sur, Uganda, Kenya, Etiopia i Eritrea. El "cinturó" alberga al voltant de 300 millons de persones en total. Esta regió no és només propensa a la meningitis, sino també a atres epidèmies com malaria.[2]

Els països més afectats en la regió són Burkina Faso, Chad, Etiopia i Níger. Burkina Faso, Etiopia i Níger sumen el 65% de tots els casos en Àfrica. En epidèmies importants, s'apleguen a taxes d'atac de 100 a 800 malalts per cada 100 000 habitants.[3] Aixina i tot, comunitats concretes poden aplegar a sofrir taxes de 1000 per 100 000. Durant estes epidèmies, els chiquets jóvens sofrixen els índexs més alts.[4]

Història i característiques

l'Àfrica subsahariana ha segut assolada per grans epidèmies de meningitis meningocòccica durant més d'un sigle,[5] en la seua major part causats per meningococs.[6]

Lo típic és que les epidèmies es produïxquen en l'estació seca (de decembre a juny) i que una ona epidémica dure dos o tres anys, en interrupcions durant les temporades de pluja intermiges.[7] En eixa zona escasseja l'atenció mèdica, agudisant les crisis provocades per les epidèmies.

L'epidèmia més gran registrada en l'història va assolar tota la regió en el periodo 1996-1997 i va causar més de doscents cinquanta mil casos i vinticinc mil morts.[8] En 2009 va haver més de 90 000 casos en el cinturó front a contràriament a menys de 800 casos en els Estats Units en 2011,[1] en una població similar.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Murray; Rosenthal, {{{nom2}}}; Pfaller, {{{nom3}}}. Medical microbiology, 8th edició, Philadelphia, PA. OCLC 914223501. ISBN 9780323299565.
  2. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2008. Consultat el 20 d'octubre de 2009.
  3. ↑ Greenwood B., "Manson Lecture. Meningococcal meningitis in Africa", Trans R Soc Trop Med Hyg 1999, 93 (4): 341-353. DOI: 10.1016/S0035-9203(99)90106-2. PMID: 10674069. Consultat el 7 de març de 2016.
  4. ↑ «Archived copy». Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2014. Consultat el 28 d'abril de 2014.
  5. ↑ Park B. J., Wannemuehler K. A., Marston B. J., Govender N., Pappas P. G. i Chiller T. M., "Estimation of the current global burden of cryptococcal meningitis among persons living with HIV/AIDS", AIDS 2009, 23 (4): 525-530. DOI: 10.1097/QAD.0b013i328322ffac. PMID: 19182676.
  6. ↑ van de Beek D., de Gans J., Spanjaard L., Weisfelt M., Reitsma J. B i Vermeulen M., "Clinical features and prognostic factors in adults with bacterial meningitis", New Engl J Med 2004, 351 (18): 1849-1859. DOI: 10.1056/NEJMoa040845. PMID 15509818. Consultat el 6 de març de 2016.
  7. ↑ Lapeyssonnie L., "Cerebrospinal meningitis in Africa", B World Health Organ 1963, 28 (Suppl): SUPPL:1-114. PMC: 2554630. PMID: 14259333. Consultat el 6 de març de 2016.
  8. ↑ World Health Organization, “Control of epidemic meningococcal disease, practical guidelines”, 2a ed., 1998, WHO/EMC/BA/98 (PDF) 3. pp. 1-83.