Cabra ramoneando una xara

Cabra ramoneando una xara o moltó de les xares és una figura pertanyent a un parell que varen ser excavades en Ur, al sur d'Iraq, i que daten d'al voltant de 2600-2400 a. C. S'exhibix en la Galeria de Mesopotamia del Museu Britànic de Londres (Anglaterra), mentres que la figura companyera es troba en el Museu de l'Universitat de Pennsilvània en Filadèlfia (Estats Units).
Descobriment
El parell de cabres varen ser descobertes juntes tendides en el "Gran Pou de la Mort", una de les tombes del cementeri real de Ur, per l'arqueòlec Leonard Woolley durant la temporada 1928-1929. Woolley estava a càrrec de l'empresa conjunta entre el Museu Britànic i l'Universitat de Pennsilvània, que va escomençar en 1922. La figura companyera es troba en el Museu de l'Universitat de Pennsilvània en Filadèlfia (Estats Units). Encara que en realitat es tracta d'una cabra, Woolley va nomenar a la figura com "Moltó en una xara" vinculant-ho al passage del Génesis 22 v.13, a on Deu ordena el patriarca bíblic Abraham sacrificar al seu fill Isaac, pero a Abraham en l'últim moment ««al levantar la vista, Abraham vio un carnero que tenía los cuernos enredados en una zarza. Entonces fue a tomar el carnero, y lo ofreció en holocausto en lugar de su hijo»».
La figura
Quan va ser descoberta, la figura de 42 cm havia segut esclafada pel pes de la terra que hi havia damunt d'ella i el seu núcleu interior de fusta s'havia descompost. Este núcleu de fusta havia segut finament tallat per a la cara i les cames, pero el cos havia segut modelat d'una manera més tosca. Woolley va utilisar cera per a mantindre les peces juntes tal i com varen ser trobades, i va pressionar a la figura suaument cap a la seua forma original. El cap i les pates de la cabra estan cobertes de capes de pa d'or que s'hi havia martillado contra la fusta i pegat a ella en un llauger llavat de betum, mentres que les seues orelles són de coure, encara que ara són verts de verdet. Les banyes i llana sobre els seus muscles són de lapislàsuli, i la llana del cos està feta de closques unides a una capa més grossa de betum. Els genitals de la figura són d'or, mentres que la seua pancha era una placa d'argent ara oxidada sense possibilitat de restauració. L'arbre també està cobert en pa d'or en flors d'or. La figura se situa en una chicoteta base rectangular decorada en un mosaic de closques, calcàrea roja i lapislázuli. La figura estava originalment unida al arbust de flors per cadenes d'argent al voltant dels seus espolons, pero estes cadenes s'han descompost completament. Es pensa que originalment les dos figures es trobaven encarades entre sí com a animals enfrontats, i que els tubos que pugen des dels muscles es varen utilisar per a recolzar alguna cosa, provablement un recipient o algun objecte similar.
Vore també
Bibliografia
- Leonard Woolley, Ur: the First Phases, Penguin Books, Londres i Nova York (1946)
- C.L. Woolley i P.R.S. Moorey, Ur of the Chaldees, edició revisada, Ithaca, New York, Cornell University Press, (1982)
- H.W.F. Saggs, Babylonians, The British Museum Press, Londres (1995)
- D. Collon, Ancient Near Eastern Art, The British Museum Press, Londres (1995)
- C.L. Woolley et ál., Ur Excavations, Vol. II: The Royal Cemetery, The British Museum Press, Londres (1934)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabra ramoneando un matorral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.