Anar al contingut

Base Neumayer III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Base Neumayer III
Base Neumayer III en decembre de 2009.

La base Neumayer III (en alemà: Neumayer-Station III) és una estació d'investigació polar d'Alemània en l'Antàrtida operada pel Institut Alfred Wegener, cridada aixina pel geofísico Georg Balthasar von Neumayer. Es troba en la baïa d'Atka en la costa de la Princesa Marta sobre la barrera de gèl Ekström de 200 metros de gruixa,[1] a pocs quilómetros al sur del lloc d'emplaçament de la Base Neumayer II. Les parts de l'estació varen ser transportades a partir de novembre de 2007 per la plataforma de gèl des de el mar.[2]

Despuix d'un periodo de proyecte de casi dèu anys (a partir d'octubre de 1999), que va consistir en el disseny, l'evaluació d'impacte ambiental i les fases de planificació i construcció, el funcionament regular de l'estació va començar el 20 de febrer de 2009. La vida útil de la base està prevista en 25 a 30 anys, i tot el proyecte va tindre un cost de 39 millons d'euros.[3]

Estructura de l'estació

[editar | editar còdic]

La part exterior de l'estació consta d'una plataforma de dos nivells de superfície situada a uns 6 m per damunt del sol, i que es recolza en 16 pilars. Els respals controlables individualment estan construïts sobre una sòlida coberta de neu. baix el complex estan els garajos i atres equips tècnics. Els soports mòvils estan montats sobre peus de formigó en equips hidràulics d'elevació proporcionada. A través d'una operació anual d'elevació de 80 a 100 cm de la plataforma s'evita l'afonament en la neu fresca.

L'estació funciona tot l'any i conta en 210 d'espai de laboratori científic, repartits en 12 habitacions, dos voltes més gran que la seua predecessora Neumayer II. En les 15 habitacions hi ha 40 llits. Tots els interiors de la plataforma consistixen en contenidors, que estan conectats depenent del tamany de l'habitació, sense parets interiors adjacents o en passages centrals al costat d'una passarela. La construcció està rodejada d'una coberta exterior de panel de protecció en farcidura de bromera de poliuretano rígit.[1]

El tipo de construcció de l'estació Neumayer III sobre el sol és dominant en l'Antàrtida, i s'usa en les noves estacions, com l'Estació del Pol Sur Amundsen-Scott i la nova estació belga Princesa Isabel.[4]

La part principal dels materials de construcció, aixina com equip pesat de construcció varen ser entregats a finals de giner de 2008, estos últims varen aplegar a la barrera de gèl Ekström en febrer de 2009. Per al montage va ser desplegat en l'Antàrtida un equip de construcció de 90 especialistes.[5] les obres exteriors de l'estació s'havien completat, per lo que la construcció va poder continuar independentment de les condicions climàtiques.[6] El 20 de febrer l'estació va ser inaugurada.

Interior de la base

[editar | editar còdic]

Ademés dels espais de laboratori i estage de dalt, hi ha en orientació sur un comparativament ampli saló en moltes finestres, una sala de lavandería en dos llavadores i dos secadoras, un sauna, una sala de servicis, duches i netea, un menjador en pasaplatos a la cuina, un quarto, una sala d'operacions, varis llocs de reunions, una sala de refrigeració d'alta capacitat, una sala de calderes, i una sala de tractament d'aigua. Les instalacions de comunicacions inclouen una estació de radioaficionados (còdic DP0GVN).

  • Altura de l'edifici: 29,2 m (des de la planta de garaig a la coberta exterior)
  • Dimensions exteriors de la plataforma: 68 m × 24 m
  • Profunditat de la construcció baix de l'estació: 8 m
  • Pes:[7] prop de 2300 t
  • Àrea (quatre plantes):[8] 4864 m²
  • Superfície climatizada:[8] 2118 m²
  • Dotació en hivern: 9
  • Dotació en estiu: 50
  • Tres generadors de diésel per al funcionament normal: 6 × 75 kW: 6 × 75 kW
  • Un generador diésel per a l'operació d'emergència: 2 × 75 kW
  • Un generador eòlic[9] Enercon I-10: 30 kW
  • Consum d'electricitat (llum, bombes, experiments científics, ...):[10] aproximadament 70 a 300 kW
  • Consum tèrmic de calor residual (calefacció, aigua calenta, 25 kW per a derretir neu):[10] aproximadament 70 a 150 kW
  • UPS : 2 x 20 kW durant 20 minuts
  • Dièsel Polar consum com un any (calefacció, electricitat i vehículs): 315 000 litros

Investigació

[editar | editar còdic]

En les estacions Neumayer des de 1981 els observatoris han investigat contínuament. Ademés de meteorologia, geofísica i química de l'atmòsfera, també hi ha investigacions des de 2003 en infrasonido[11] i des de 2005 d'acústica marina.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 DB mobil, Ausgabe 11, 2008
  2. Auf Stelzen im Eis auf badische-zeitung. de
  3. Welt online, aufgerufen am 19. Februar 2009
  4. Nachrichtenbeitrag Deutschlandfunk
  5. Neue deutsche Forschungsstation am Südpol ist fertig A mitan de giner de 2009
  6. Fassade der Neumayer-Station III vollständig montiert auf der Seite dones AWI, aufgerufen am 15. Januar 2009
  7. Neumayer-Station III: Die neue deutsche Forschungsstation in der Antarktis (PDF; 888 kB)
  8. 8,0 8,1 Informationen zoom Bauwerk [1] archivat en Wayback Machine., Webseite dones AWI, aufgerufen am 23. Februar 2009
  9. Eine Ergänzung mit weiteren Exemplaren ist geplant, siehe Seite 80 in: Hartwig Gernandt und andere: From Georg Forster Station to Neumayer Station III – a Sustainable Replacement at Atka Bay for Future. Polarforschung 76, S. 59–85, 2006 ([2], 9MB).
  10. 10,0 10,1 Energieversorgung [3] archivat en Wayback Machine., Webseite dones AWI, aufgerufen am 23. Februar 2009
  11. «Die Neumayer-Station als wissenschaftliche und logistische Basis für Forschungsarbeiten in der Antarktis (PDF; 596 kB)». Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2013. Consultat el 17 de setembre de 2014.